Estrenat al Festival de Londres 2024, aquest nou film de la directora palestina d'Ice & Dust (2014) narra les desventures de dues germanes oposades entre si.
Les germanes Mariam (Clara Khoury) i Noura (Yasmine Al Massri) són molt diferents entre si i no es porten gens bé. Si la primera va seguir el camí que li va oferir la societat i avui és una mestressa de casa amb dos fills, l'altra va trencar el motlle triant la solteria i treballant com a manicura en un saló de bellesa, convertint-se així en l'ovella negra d'una família travessada pels usos i els costums locals.
Però totes dues tenen en comú la infelicitat i el fet de patir els mecanismes socioculturals del patriarcat. Per això mateix és que, tot just mor el pare, i fins i tot quan a la Mariam no li agrada que la seva germana li hagi obert una caixa d'estalvi poques setmanes enrere, fan el que poques vegades i es posen d'acord: els diners que va deixar han de ser per a elles, que fins i tot amb les seves diferències el van cuidar, i no per al germà establert als Estats Units des que es va barallar amb el pare.
"¿Hauria d'esperar que Palestina sigui lliure per divorciar-me?", diu la Mariam, que va abandonar la universitat per cuidar els seus dos fills i un marit que la menysprea i l'enganya sense fer res per amagar-ho. Aquesta línia de diàleg permet inscriure Gracias por confiar en nuestro banco en la tradició de melodrames familiars, i a això se suma un rerefons social que resulta clau per descriure i entendre el comportament de les protagonistes. Un rerefons que apareix amb la forma d’encreuaments de marxes i fragments de noticiaris televisius i anirà guanyant protagonisme en la trama de manera una mica òbvia i enunciada.
La pel·lícula de Laila Abbas es recolza en dues trames principals. D'una banda, com les dones xoquen una vegada i una altra contra els mecanismes més enrevessats de la burocràcia mentre recorren la ciutat buscant una solució. De l'altra, el progressiu acostament entre aquestes germanes que aniran descobrint que tenen molt més en comú del que es pensaven. Perquè, més enllà de les seves diferències, totes dues estan obsessionades per perseguir la seva felicitat.
Ezequiel Boetti – otroscines.com
Descarrega't la fitxa (454.36 KB)