Festival de Canes 2026: Crítica de “Rehearsals for a Revolution”, documental de la iraniana Pegah Ahangarani (Funcions Especials)
El punyent diari personal d'aquesta directora debutant va ser dels pocs documentals polítics projectats en aquesta edició i un registre molt valuós sobre el passat i el present a l'Iran.
Construït amb una estructura de diari íntim (està dividit en capítols i ella mateixa ho va narrant en off), Rehearsals for a Revolution transmet la urgència, visceralitat i esquinçament propis de la situació, ja que arriba fins i tot fins a les primeres setmanes de la guerra amb Israel i els Estats Units.
A través de cinc retrats dels seus éssers estimats, cadascun d'ells una figura de resistència al règim del seu país i amb un excel·lent material d'arxiu que va des d'imatges de protestes de carrer i repressions fins a home movies familiars en Súper 8, registres urgents amb telèfons mòbils, fotografies, àudios i animacions, Ahangarani reconstrueix gairebé mig segle de vida de la seva família (el seu pare, cineasta i soldat voluntari a la guerra Iran-Iraq; la seva mare, també directora; la seva professora de Literatura que va ser obligada de manera injusta a anar-se’n del país; un oncle estudiant mort durant la repressió del govern de Mohammad Jatani, i les seves pròpies experiències que van acabar en l’exili al Regne Unt des del 2022), que també és la història de l’Iran, des de la revolució de 1979 fins a la catàstrofe bèl·lica que ja fa uns quants mesos que dura.
Rehearsals for a Revolution és un film potent, punyent i líric alhora, amb l'obra del lituà Jonas Mekas com a principal referent i aquesta força política amb què bona part del cinema iranià explica la història del país sense caure en la propaganda ni en el pamflet.
Diego Batlle, des de Canes – 21/5/2026 – otroscines.com