EVERYBODY LOVES TOUDA

“Everybody Loves Touda”, la nova pel·lícula de Nabil Ayouch, ha estat presentada a la selecció Cannes Première del Festival de Canes 2024. Descobriu què en pensem.

Nabil Ayouch, autor de l'excel·lent Much Loved, que va ser seleccionada per a la Quinzena de Realitzadors el 2015, torna al Festival de Canes 2024, aquesta vegada a la secció Cannes Première, amb Everybody loves Touda.

La Touda somia convertir-se en xeica, una artista tradicional marroquina que canta, sense pudor ni censura, textos de resistència, amor i emancipació transmesos de generació en generació. L'art de les cheikhates consisteix a cantar l'Aïta, una poesia oral popular inventada al segle XIX, que més tard es va prohibir perquè aquestes dones eren massa lliures en la seva moral i el seu to.

Fins que ho aconsegueix, la Touda s'acontenta amb cantar cançons variades en casaments i bars de la seva petita ciutat de províncies. Nit rere nit, ha de lluitar contra les mirades i les mans errants d'homes borratxos que ho embruten tot, traspassant implacablement els límits que la cantant intenta imposar al seu públic.

Cansada d'haver de vendre la seva ànima per uns quants dirhams llançats als seus peus, i poc després de ser violada per una banda durant una actuació al desert (la punyent primera escena de la pel·lícula), la jove somia veure el seu nom al capdamunt del cartell i decideix anar-se’n a la gran ciutat, Casablanca.

Per interpretar aquesta dona forta, Nabil Ayouch va triar l'actriu marroquina Nisrin Erradi, que captiva la pantalla. Dona fatal, dona humiliada i mare valenta (cuida sola del seu petit fill sordmut), la Touda és abans que res una dona lliure a la societat marroquina contemporània, encara regida pel patriarcat.                                                                          

Veritable esteta en l'art de filmar els cossos, Nabil Ayouch ens ofereix nombroses escenes de ball febril, amb la música marroquina com a segona protagonista de la pel·lícula, omplint l'espai i reconfortant l'ànima. Des del més profund del seu ésser, la veu de la Touda invoca la llibertat amb què somia. Un meravellós retrat d'una dona que ens congela, com un crit a la nit.

Manon de Sortiraparis – sortiraparis.com