Gemma Torres: "Masculinitat, nació i imperi estan relacionats i es construeixen simultàniament"

El Festival de Cinema Africà de La Mostra de CineBaix no només aposta pel cinema sinó que també incorpora presentacions de llibres. Per això, diumenge 30 de maig, Gemma Torres presentarà el llibre "La virilitat d'Espanya a l'Àfrica. Nació i masculinitat al colonialisme al Marroc", després de la projecció de la pel·lícula "Notre Dame du Nil".

El llibre analitza el colonialisme espanyol al Marroc des de l'inici de la penetració comercial i diplomàtica a partir de 1880 i la instauració del Protectorat (1912) fins al període de les guerres del Rif (1909-1927). S'hi estudia el context africà com a escenari de definició de la identitat nacional espanyola i, alhora, des de la perspectiva de gènere. En parlem amb l'autora, Gemma Torres, llicenciada en Humanitats i doctora en Història.

El teu llibre té un títol que, d'entrada, sorprèn: La virilitat d'Espanya a l'Àfrica. Què té a veure la virilitat amb el paper d'Espanya al continent africà?

Precisament el llibre tracta sobre com en el context del colonialisme Espanyol a l'Àfrica (entre 1880 i 1927) es van construir tant la identitat nacional com la identitat masculina espanyoles.  En el període àlgid de l'imperialisme europeu a finals del XIX i principis del XX tenir un imperi era fonamental per la identitat de les nacions europees, de totes no només de l'Espanyola. Participar de la cursa imperial era necessari per assegurar la vitalitat i la fortalesa nacional. La possessió de territoris imperials era un tret fonamental de totes les nacions europees. Al mateix temps en aquesta aventura colonial es definia també la virilitat dels europeus, l'empresa colònia, i ser capaç de conquerir dominar o civilitzar es va convertir en un element important en la definició de la masculinitat.

Al subtítol ho aterres al colonialisme al Marroc i vincules nació i masculinitat. El model de masculinitat té a veure amb la construcció d'un imaginari nacional concret? O és a partir de l'imaginari imperialista que es construeix un model de nacionalitat en particular?

Els tres elements masculinitat, nació i imperi estan relacionats i es construeixen simultàniament. La possessió d'un imperi era essencial per a la definició de la identitat nacional, en aquest període dominat pels imaginaris i jerarquies imperials, el món es dividia en països forts i dèbils, de progrés o decadents. Aquestes jerarquies no només afectaven als paísos colonitzats, sinó també als europeus, a les metròpolis. Així, per ser un país fort o de progrés i no caure de la banda dels dèbils era necessari tenir un imperi.

Per la seva banda, la relació entre el gènere i la identitat nacional s'ha estudiat en diversos contextos. Per exemple com la nació es representa a través d'imatges femenines (com la Marianne Francesa), també com cada projecte nacional implica determinats models de feminitat (per exemple la dona casta i submisa dels projectes nacionals conservadors), i també s'ha estudiat força la relació entre moviment feminista i nacionalista. Més recentment, però, s'ha analitzat també aquesta relació entre gènere i nació des de la perspectiva de la masculinitat. També les nacions es representen a través d'imatges masculines, per exemple l'home soldat que encarna la fortalesa, el domini o el triomf de la nació. També determinats projectes nacionals impliquen models de masculinitat específics. Així el llibre pretén vincular els tres aspectes com al Marroc en aquest context imperial, que era tan important per la identitat nacional en aquest període, es discutia com havia de ser la nació espanyola i també la masculinitat espanyola. En aquest context, convivien projectes de nació i de masculinitat diversos.

Al teu estudi analitzes l'acció colonial espanyola de finals de segle XIX i principis de segle XX:  creus que es coneix poc el paper d'Espanya al Marroc? Condiciona la manera de relacionar-se amb aquest país encara ara?

El cas del colonialisme d'Espanya al Marroc s'ha estudiat molt des de la història o l'antropologia, però potser és cert que és menys conegut que el projecte imperial a Amèrica o que d'altres contextos com l'imperi britànic o el francès. Potser perquè la seva dimensió va ser més reduïda ha rebut menys atenció, però va ser fonamental en la història d'Espanya del període: els conflictes colonials al Marroc van ser decisius en la crisi del règim de la restauració, en la catalització de protestes populars per exemple les de 1909 o en el cop d'Estat contra la República.

Expliques que les guerres del Rif van ser un episodi fonamental en la definició de la virilitat i del projecte franquista. Per què?

Va ser al Marroc, on es va formar el grup de militars que després realitzaran el cop d'Estat contra la República, també el mateix Franco. Al Marroc formaran una cultura política particular especialment reaccionària. La seva experiència marroquina els farà adquirir una identitat de grup, se sentiran una elit encarregada de salvar Espanya.  Un dels trets d'aquesta identitat comuna particular serà  una masculinitat especialment militaritzada, segons ells, oposada a la masculinitat dèbil i covarda dels polítics metropolitans.

Ets doctora en Història i t'has centrat en els estudis postcolonials i de gènere. Què t'ha cridat l'atenció en concret de l'acció colonial espanyola al nord d'Àfrica? Es diferencia d'altres processos colonials o es repeteix un mateix patró d'altres països europeus a l'hora de colonitzar-ne d'altres?

Em va interessar especialment el cas espanyol perquè era menys conegut. Hi havia nombrosos estudis sobre imperialisme i masculinitat pel cas francès o anglès, però aquest aspecte no s'havia estudiat en el cas espanyol. Moltes vegades s'ha insistit que el colonialisme espanyol al Marroc és un cas singular en el context europeu (per exemple per la història particular de les relacions hispanomarroquines marcada per la presència històrica dels musulmans a la península). Ara bé, jo penso que té moltes més similituds amb d'altres contextos europeus del que podria semblar. La cultura imperial era transnacional, era comuna a tot Europa i tots els països europeus en participaven, tant els que tenien grans imperis com els que tenien territoris imperials més petits o els que no en tenien. Espanya participava també d'aquesta cultura que era transnacional.

Gemma Torres presentarà el seu llibre al Festival de Cinema Africà aquest diumenge 30 de maig.