Siria: la guerra interminable

SIRIA: LA GUERRA INTERMINABLE,
de  Niko Roa

Quan es compleixen set anys de l'inici de la ingerència estrangera a Síria, amb la finalitat declarada d'enderrocar el president electe, i posar al seu lloc un govern estalviat als interessos de les potències occidentals –o vassalles d'Occident –cal mirar enrere i analitzar què ha estat aquesta guerra imposada, les terribles conseqüències que ha tingut per al poble sirià, per al seu patrimoni, per al seu futur en pau. Un país truncat, retallat, tan sols per l'ambició desmesurada i els interessos espuris de països que s'anomenen a si mateixos desenvolupats.

És difícil comprendre la guerra a Síria en la seva totalitat perquè ens trobem amb menys de quatre guerres solapades les unes sobre les altres; i les més antigues enfonsen les seves arrels en qüestions irredentes i dilatades en el temps.

Per això, l'esforç dels autors de fer llum i d'enfocar adequadament el que passa en aquest racó de la Mediterrània, ja que ens va molt a tots. I és que és per ruboritzar-se el tractament que la “premsa-nenera” occidental, amb els seus diaris i els seus telenotícies, ha donat a aquesta agressió d'un estat sobirà.

Ara com ara, amb l'ectoplasma d'Estat Islàmic desaparegut de l'escena, la guerra a Síria ha mutat. Nous actors que estaven entre bastidors, com Israel, Aràbia Saudita o Hezbol·là, acudeixen a l'escena, i el conflicte adquireix perfils molt més perillosos.

De fet, la nova fase del conflicte sirià pot arrossegar la regió sencera a la guerra, amb conseqüències imprevisibles i funestes, amenaçant d'estendre's a altres països com el Líban, Palestina i sobretot l'Iran, objectiu últim i inconfessable.