Bonica i commovedora història d'una parella de marginats en una Xina rural decadent. El director Li Ruijun, per una banda, ens disposa d'un càlid retrat sobre dues persones reconeixent-se i estimant-se a propòsit de la seva identitat social, mentre, per altra banda, fa un panorama a una societat que mostra la seva indiferència en diferents nivells davant dels més vulnerables. Return to Dust (2022) comença amb un acord matrimonial. Si alguna cosa és universal en aquest tipus de “contractes” és que el seu origen és degut a una conveniència econòmica, social o de llinatge. La veritat és que en aquest cas el que convé no rau en la unió de famílies, sinó en la separació de membres a les seves famílies corresponents. La Ma (Renlin Wu) i el Guiying (Hai-Qing) són els menyspreats de la seva nissaga. Unir-los en matrimoni resulta per a sengles famílies un alleujament producte del divorci cap a aquests membres considerats indesitjables. Amb això ja som testimonis d'un gest que transgredeix contra les tradicions rurals xineses, on els rituals maritals són motor d'integració i transcendència de dues famílies. La realitat és que aquí tot és al revés. Amb aquest antecedent, Ruijun comença a acumular una sèrie d'actituds que ens apropen a un estil de vida que es troba en el preludi de la seva desaparició.
El que segueix és la rutina de la parella com a esposos. Aquesta desplega una forma de vida en constant contradicció. Return to Dust ens descobreix un relat on dos no estimats per la seva comunitat troben l'afecte que mai no van tenir gràcies a aquesta convivència. Retornant a la tradició dels matrimonis per conveniència, tantes pel·lícules ens van exposar drames de persones sent infelices producte de les decisions de la seva gent gran. Aquí més aviat resulta benefactor. De sobte, “l’exili” forçat de les seves famílies corresponents va ser per a la Ma i el Guiying el millor que els va poder passar, i no pel fet que ja no haurien de bregar amb aquests mals parents, sinó perquè es van trobar amb els seus iguals que, a més d'haver patit de la manera que van patir, desprenen humanitat i altres conductes pròpies d'aquells que viuen despresos d'aquests factors de conveniència, molts procedents d'aquesta modernitat aliena a l'imaginari rural. És a propòsit d'això que sorgeix aquesta realitat contradictòria que experimenta aquest innocent i cast matrimoni. Si bé s'han alliberat dels seus antics botxins i viuen feliços l'un amb l'altre, han reconegut nous martiritzadors.
Return to Dust s'entén com un retorn a les peripècies o càstigs que vivien aquestes dues persones en la seva vida de solters. O més que retorn, és com si ells mai no haguessin abandonat aquest terreny desèrtic de benefactors i ple d'hostilitats que no fan més que reforçar-los aquesta imatge de màrtirs. També passa que és un altre nivell de dolor el que pateixen la Ma i el Guiying. Ja no es tracta d'un germà o una tieta humiliant-los, sinó de famílies alienes o capatassos de la comunitat que, literalment, els xuclen la sang, s'alimenten d’ells, encara que sempre amb consentiment a causa de la solidaritat innata que domina en aquests dos desprotegits. Li Ruijun, sense necessitat d'assolir aquesta depravació que descobria ocasionalment el neorealisme italià, ens explica una història dolorosa, però que resisteix producte d'una fortalesa interna. D'on ve aquesta? Important parar atenció a aquests instants de saviesa de la Ma. És un coneixement acumulat i guanyat per la ritualitat rural, un raonament incomprensible per la ritualitat moderna, aquella que es lucra de la terra sense conèixer-ne la forma de producció o que pretén aturar la pobresa sense ni tan sols interessar-se a comprendre'n l'origen. Return to Dust és un bon exemple sobre com la urbanitat ha desplaçat tota una tradició i amb això n’ha emprès l’anihilació.
Carlos Esquives – cinencuentro.com