TORI Y LOKITA

25/05/2022 - CANES 2022: Jean-Pierre i Luc Dardenne tornen a les arrels del seu cinema amb un relat formidablement pur que se centra en dos nens als quals han deixat enrere

Per a aquesta nova competició al Festival de Canes, Jean-Pierre i Luc Dardenne, doble Palma d'Or per Rosetta i El niño, tornen amb Tori y Lokita, una pel·lícula que és un cop de puny, que s'hauria d'inscriure amb majúscules en la seva impressionant filmografia.

La Lokita té 16 anys. Se'n va anar de Benín per establir-se a Bèlgica. Però, per què se'n va anar exactament? Aquest món, aquesta vida que ha deixat enrere, aquestes fites, les seves esperances, els riscos que ha corregut, als quals ha sobreviscut són prou perquè obtingui un permís de residència? No, no avui, no aquí, no a Europa. La Lokita busca, per tant, una història que li permeti quedar-se, l'esperança d'una nova vida. S'aferra al Tori, un jove amb qui va compartir el camí de l'exili, expulsat de casa seva per sospites de bruixeria. Un nen abandonat, rebutjat, amb qui desenvolupa una relació fraternal, i també una mena de refugi per afrontar tant el present com el futur.

Els dos nens elaboren una ficció que s'alimenta dels sentiments de l'un per l'altre, per poder continuar junts el seu camí. Junts, escriuen un futur, un futur modest on la Lokita seguirà una formació d'ajuda domèstica, que li permetrà cuidar del Tori. Llevat que sigui el Tori qui, per la seva determinació, obstinació i energia, cuidi de la Lokita.

Però res no és fàcil. La història imaginada pel Tori i la Lokita s'esfondra quan ella és sotmesa als interrogatoris de l'Oficina d'Estrangeria. I els diners que esperaven aviat se n'aniran amb el pagament de deutes, i les promeses d'ajuda econòmica a la família que es va quedar al seu país. Sols contra tothom, el Tori i la Lokita exploren totes les vies possibles per pagar el seu deute, i seguir junts. La Lokita acceptarà la proposta del propietari d'un restaurant poc escrupolós, que l'amaga en un cobert en desús, en una solitud absoluta, perquè cuidi d'una plantació de cànnabis.

Ella és la jardinera, la que “enterrem”, la que amaguem als ulls del món. Separada del Tori, sotmesa als xantatges sexuals d’en Betim (Alban Ukaj), que li promet papers falsos, és tancada, aïllada i explotada. Per la seva banda, el Tori no es pot resignar a perdre qui s'ha convertit en el seu arrelament, el seu nou país. Traça un pla per trobar-la i imagina un tràfic que precipitarà els dos joves cap a un precipici infernal.

El Tori i la Lokita, interpretats per dos actors novells, Pablo Schils i Joely Mbundu, són tots dos els herois de la ficció dels Dardenne. També ho són tots els nens, totes les dones joves i tots els migrants. Són els silenciats, ignorats i amagats. Aquells que els seus somnis d'una vida nova s'esvaeixen.

Els cineastes tornen amb aquesta pel·lícula a un cinema pur, més proper als seus dos protagonistes, ajustant-se als moviments, a la fugida permanent del Tori, i a la resistència de la Lokita. Un cinema de gestos, poca energia narrativa però molt tensa, 90 minuts d'una intensitat dramàtica que s'aferra a algunes mirades, a una cançó, i a un art consumat del final, un final aclaparador, que ve a reivindicar el significat polític de la pel·lícula, el compromís dels directors quan es tracta de qüestionar la nostra relació amb els altres. La pel·lícula acaba com un crit; és una crida, un gest artístic, un al·legat fictici per revisar les nostres polítiques migratòries, i despertar les nostres consciències. Un conte dramàtic, una paràbola, un thriller humà i social sobre les injustícies fonamentals, econòmiques, socials i racials que són molt presents actualment.                                                                         

Aurore Engelen – cineuropa.org