"És difícil que parlin sense por. La repressió va ser tan forta que no explicaven això als seus fills"
El documental "Rif 58-59, rompiendo el silencio", de Tarik al Idrissi, recopila testimonis dels supervivents dels anys de plom al Marroc
La serralada del Rif que abraça la badia d'Alhucemas encara silencia històries de guerra. Capítols de forta repressió contra el germen de les primaveres àrabs al nord d'Àfrica. Supervivents dels primers bombardejos al món amb armes químiques.
Abdelaziz, Fadma, Ahmed i moltes més veus van protagonitzar la revolta del Rif de 1958, les protestes i el posterior aixecament de les cabiles locals contra el centralisme marroquí que empobria i ignorava la regió després d'assolir la independència dels protectorats de França i Espanya .
Aquella sortida, trenta anys abans, també va ser traumàtica per l'alt nombre de soldats inexperts caiguts i per l'ús d'armes químiques com a resposta a la derrota. A la fi dels cinquanta, el drama es repeteix amb la dura repressió del Marroc independent per fer callar les cabiles que reclamaven ocupació i baixades d'impostos.
Tarik al Idrissi, un jove rifeny amb arrels a Espanya, ha pres la càmera i ha parlat amb homes i dones que van viure allò i que han estat callats perquè el que van viure va ser massa traumàtic.
Com és que t'has atrevit a tocar aquest tema tan delicat i dolorós de la història recent del teu poble?
La veritat és que forma part de la nostra història. Jo vaig començar estudiant el primer bombardeig amb armes químiques a la població civil als anys 20. Tot a partir de la memòria oral perquè la nostra història rifenya no s'ha escrit i l'escoltem en la veu dels nostres avis i àvies. Per això vaig decidir donar-li un format físic. Vaig començar amb la guerra del Rif i es van obrir les portes per parlar de la repressió del 58-59. Era un tabú però en els últims anys està vivint una espècie de justícia transicional i dona l'oportunitat a la gent per parlar del que ha passat abans.
T'ha costat trobar aquests protagonistes?
No és que sigui difícil trobar-los però sí gent que pugui parlar sense tenir por.
Què demanaven els rifenys als anys 58 i 59?
El Rif va ser colonitzat per Espanya a finals dels 20 fins a finals dels 50 i el Marroc estava dividit. Era un protectorat. Quan Espanya va sortir del Rif, va venir un govern des de Rabat centralista, imposant temes d'administració i a nivell polític amb els quals els rifenys no estaven d'acord.
Els rifenys estaven malament amb els espanyols així que imagina't quan arriba Rabat amb més impostos, amb administradors per governar-los... Per això la gent va protestar.
Pablo Morán / Javier Bañuelos – cadenaser.com
Descarrega't la fitxa (365.41 KB)