La nova pel·lícula del realitzador bolivià se centra en un exconvicte que torna a buscar la seva filla que viu amb els seus avis, els quals gestionen una església evangelista i no volen saber res amb ell.
El pes de les esglésies evangèliques a Amèrica Llatina no només és creixent sinó que s'ha transformat en una important força política en diversos països, especialment al Brasil però estenent-se a la resta del continent. A la pel·lícula boliviana El visitante aquest pes es fa notar d'entrada, ja que explica la història d'un home que comença a vincular-se amb aquesta església de manera forçada però la seva posició després canvia en funció de les particulars circumstàncies que li toca travessar.
L’Humberto (Enrique Aráoz) és un exalcohòlic que acaba de sortir de la presó i intenta recompondre llaços amb la seva filla Aleida, que viu a Cochabamba amb els seus avis, ja que la mare de la nena ha mort en circumstàncies poc clares. Els intents de l'home de restablir aquesta relació no són senzills ja que el sogre, Carlos (Cèsar Troncoso), és un important pastor evangèlic de la zona que no vol saber res amb ell ni amb la seva presència. Però tenint el seu objectiu clar, l’Humberto –que es dedica a cantar en funerals– comença a integrar-se a les activitats religioses de la família, per convèncer el seu sogre que ja no és la persona que era abans.
És així que, mentre es van revelant assumptes del conflictiu passat familiar, l’Humberto es va guanyant la confiança del Carlos, el pes del qual a la comunitat és important, i comença a fer servir algunes de les seves tècniques en la seva pròpia feina. I el Carlos, alhora, l'utilitza per mostrar el poder curatiu de la fe i la religió, fent-lo cantar davant de la seva congregació i mostrant la seva «conversió» i salvació. Es tracta, finalment, d'una batalla entre aquests dos homes, cínics i astuts, mentre que al mig hi ha una petita que acaba funcionant com a víctima d'aquesta complexa i tirant situació familiar que ja ve de molt abans.
El poder del pastor i la seva església va estirant la situació fins a límits cada cop més complicats en una pel·lícula que funciona a mig camí entre el drama i el suspens però sempre amb una posició clara de denúncia a les activitats més comercials i tramposes d'aquest tipus entitats que es dediquen a la manipulació econòmica a partir d´excuses religioses. Potser alguns dels punts que toca la pel·lícula del realitzador de Lo más bonito y mis mejores años i Eugenia poden ser obvis o coneguts, però de totes maneres Boulocq va trobant la manera de generar tensió i interès a partir d'una situació que no sembla tenir una sortida fàcil, sigui quina sigui aquesta.
Diego Lerer - micropsiacine.com
Descarrega't la fitxa (394.27 KB)