L'òpera prima de Gálvez -sortit de la FUC- és una coproducció xilenoargentina ambientada a principis del segle XX que se centra en l'extermini dels ones a l'illa de Terra del Foc.
A la presentació prèvia a la Sala Debussy juntament amb Thierry Frémaux, màxim responsable de Canes, el director xilè Felipe Gálvez va explicar que va treballar aquest projecte durant nou anys i els crèdits inicials van indicar que per a la seva concreció van participar-hi coproductores i fons d'ajuda d'una desena de països. Després d'aquesta èpica, el seu primer llargmetratge va tenir un debut somiat a la segona secció oficial del principal festival del món. La llarga ovació (convinguem-ho: hi havia molts integrants de l'equip tècnic i artístic, així com representants de tantes companyies associades) va saludar la qualitat artística (que és innegable), però també va ser com una mena de descàrrega: finalment la pel·lícula és una realitat i es va projectar a sala plena.
L'acció -dividida en diversos episodis que tenen títols com “El rey del oro blanco”, “El fin del mundo” i “El chancho colorado”- transcorre primer a Terra del Foc i després a Chiloé (ambdues illes) entre el 1901 i el 1908. A la primera part veiem que José Menéndez (Alfredo Castro en un altre dels seus personatges cínics, despietats, sinistres) és qui administra les terres i explota els milers d'ovelles de la zona. Amb l'objectiu de “netejar aquesta illa”, contracta el tinent britànic MacLennan (Mark Stanley) per arrasar amb els ones (Selk'nam). En aquest recorregut amb aires de western participaran també un mexicà anomenat Bill (Benjamin Westfall) i Segundo (Camilo Arancibia), un home d'arrels indígenes originari de Chiloé.
I a Chiloé transcorre la segona part, ja el 1908, quan un enviat del president Pedro Montt anomenat Vicuña (Marcelo Alonso) arriba al lloc per investigar l'extermini dels pobles originaris ocorregut set anys abans. Serà llavors quan reaparegui Segundo, que viu amb la seva dona en una modesta cabana de tot allò que li proveeix el mar.
En un relat bell (per moments massa bell) i acurat (per moments massa curós), Gálvez té l'encert, l'elegància i la intel·ligència de suggerir més del que mostra. És clar que es produeixen tota mena d'atrocitats, però s'intueixen, es veuen a la llunyania, se les comprèn per certs diàlegs (sempre en nom del “progrés”) i amb Segundo, una cosa així com la reserva moral, com observador de l'horror.
Els exteriors de la natura en estat pur del sud xilè i argentí són tan bells que no hi ha manera que Gálvez i el seu director de fotografia Simone D'Arcangelo evitin caure en certes delectacions preciosistes, però l'experiència sensorial (hi ha un extraordinari treball de so i la música de Harry Allouche també és bella encara que per moments resulta una mica invasiva) resulta immersiva i imponent.
Com a curiositat (aquestes curiositats pròpies de les coproduccions) hi ha dos personatges (molt) secundaris d'origen argentí: Mariano Llinás interpreta el pèrit Francisco Moreno, mentre que Luis Machín és un monsenyor que representa la permanent aliança de l'Església amb els poderosos. Més enllà d'aquesta participació nacional, és una exploració honesta i una denúncia amb més art que consignes sobre un dels tants genocidis que es van produir al sud del sud.
Diego Batlle – otroscine.com
Descarrega't la fitxa (347.54 KB)