FROM GROUND ZERO

El director palestí Rashid Masharawi sobre la producció de 22 curtmetratges a Gaza durant la guerra

Al Festival de Cinema de Taormina, el director de cinema palestí Rashid Masharawi va presentar From Ground Zero, una recopilació de 22 curtmetratges, rodats per cineastes a la Franja de Gaza durant la guerra actual. Va parlar amb Variety sobre el procés de realització de la pel·lícula i què significa enfrontar-se a condicions espantoses amb art.

"Vaig néixer i créixer a Gaza, vaig fer moltes pel·lícules a Gaza com a director i productor, i aquesta vegada després de veure tot el que passava, vaig dir:" No, no faré cap pel·lícula, en canvi, donaré l'oportunitat als cineastes palestins i als cineastes que són ara a Gaza, de compartir el que està passant amb la gent", va dir Masharawi.

"La idea era centrar-se en històries personals no explicades, i també fer-les bé artísticament i tècnicament, per formar i fer que aquests cineastes milloressin per filmar les seves històries i que es puguin col·locar en festivals i a la televisió".

Masharawi va treballar al costat de la productora francesa Coorigine Productions i la productora Laura Nikolov, que es va encarregar de la coordinació entre tots els grups de Gaza, rebre el material i supervisar la postproducció.

Fer la pel·lícula va ser un malson logístic, igual que treure imatges de Gaza. “Un dels nostres principals problemes va ser treure el material de Gaza i també tenir contacte sempre amb els cineastes. Encara que parléssim per internet, a través de les xarxes socials, Facebook, WhatsApp, totes aquestes coses. Però quan no tens electricitat per carregar el mòbil, no tens res”, va dir. “De vegades estàvem treballant i desperts les 24 hores del dia perquè en aquesta zona hi ha electricitat, hi ha internet i podem portar-hi el millor que tenim per pujar material a França. La nostra darrera pel·lícula va arribar fa dues setmanes".

Incorporar 22 pel·lícules en una obra va suposar un gran repte de muntatge, perquè “ningú roda amb la mateixa càmera, amb la mateixa muntatge; el so és diferent", va dir.

Un dels curts, “Sorry Cinema”, parla específicament dels límits de crear cinema en condicions tan difícils.

“Aquesta és una de les pel·lícules amb què tinc una relació especial, perquè et passes la vida pensant que el cinema és la teva prioritat a la vida. I de sobte, no, no ho és. Necessites menjar; salvar la teva família. Els éssers humans són més importants que el cinema”, va dir.

“Fem pel·lícules per millorar la vida, per fer-la més fàcil, per fer-la més comprensible. Per fer que els humans se sentin millor. Aquesta pel·lícula descriu molt bé aquest element perquè el director es troba en una situació en què necessita escollir entre la vida i el cinema, i va triar la vida”.

Aleshores, quin és el paper del cinema? “El cinema és molt important per a mi. Vaig començar a fer cinema dins dels territoris ocupats palestins fa més de 30 anys", va dir. "Necessito protegir el cinema de l'ocupació israeliana. El cinema ha de ser no només una reacció; hauria de ser una acció. Els palestins, som una nació. Tenim història, llengua, música, colors, menjar: tenim moltes coses que ens pertanyen. Totes aquestes coses poden ser un terreny sòlid per fer cinema”.

John Bleasdale – variety.com