Echlas Alazza: "Sempre he desitjat que el poble palestí sigui lliure, i sé que ho serà"

Aquesta refugiada palestina amb diversitat funcional ha demostrat a La Mostra de CineBaix que les fronteres -sobretot les personals- són imaginàries. A través del curtmetratge 'Puedo' i les seves paraules hem conegut la seva història.

Al campament d'Aida -a dos quilòmetres al nord de Belén- viuen més de 5.000 refugiats palestins. No és una estància temporal: està en peu des de 1950, quan el poble de Palestina va ser colonitzat pel nou estat d'Israel. Així ho explica una de les seves habitants, Echlas Alazza, que com a dona palestina viu cada dia en primera persona els abusos, la por i les expectatives frustrades d'un poble que s'ha quedat sense terra pròpia. Ella és una supervivent, no només per dona i palestina: també perquè conviu amb una atròfia muscular que limita les seves accions i la condemna a viure en una cadira de rodes. Però que ningú es pensi que això la fa deixar de lluitar pel que vol. Molt al contrari, Alazza lluita amb més força. "Conèixer-la ha estat tota una lliçó de vida", va expressar a la presentació l'activista Mireia Saladrigas.

El curtmetratge Puedo, dirigit per Mohammad Al-Azza, es va projectar ahir a CineBaix per mostrar el dia a dia d'aquesta dona. Ja fa 24 anys que Alazza va engegar un projecte de voluntariat que garantís la seva independència i que, al mateix temps, ajudés a persones de tot el món a descobrir la realitat de Palestina. A més, també ofereix classes d'àrab que han acabat per obrir-li moltes portes. "Sempre és difícil trobar voluntaris, però des de que fa onze anys vaig començar a ensenyar l'idioma s'ha fet una mica més fàcil, m'ha permès conèixer més gent", va explicar la palestina, que no només intenta transmetre coneixements pràctics, sinó també lliçons vitals. "La meva família sempre m'ha ensenyat a ser lliure, i a anar de cara amb la meva diversitat funcional, i per això sempre se m'ha respectat a la meva comunitat; a les meves voluntàries els ensenyo a respectar per ser respectades", va comentar durant el cinefòrum. "Jo he après a ser lliure com a dona i al mateix temps a respectar la meva cultura, però la meva principal lluita ara mateix és contra l'ocupació", va afegir.

I és cert: tot i els seus problemes físics, la veritable tragèdia del seu entorn és el conflicte entre Israel i Palestina. La situació no sembla avançar, però Alazza defensa la necessitat d'estar units. "Israel sempre intenta trencar la unitat del poble palestí", va afirmar. "Jo em nego a haver de demanar un permís per entrar a casa meva, i això és només una mostra de les coses dolentes que patim amb l'ocupació... Sempre he desitjat que siguem lliures, i sé que un dia ho serem", va assegurar. Amb el segon curtmetratge projectat anit, Tenemos un sueño: vivir seguras, també de Mohammad Al-Azza, aquesta situació es posa més de manifest que mai: rodat al campament d'Aida, presenciem els atacs de l'exèrcit israelià i la constant convivència dels palestins amb l'horror, la mort i l'opressió.

Amb aquestes dues peces documentals, i les declaracions de l'Echlas Alazza, La Mostra de CineBaix es va convertir anit -un any més- en un espai de resistència al discurs imperant i una porta oberta a la reflexió i la conscienciació davant un conflicte que sembla no tenir fi. Al final, a tots ens toca fer com ens ha ensenyat la nostra convidada: aprendre a ser lliures per nosaltres mateixos.