La primera pel·lícula mongola de la història a participar en una secció competitiva de Canes, inaugurarà la nova edició de cinema asiàtic de La Mostra de CineBaix 2025

Si yo pudiera hibernar, situada al barri de les iurtes (tipus d’habitatge mòbil tradicionalment utilitzat pels nòmades de les estepes de l’Àsia Central), als afores d’Ulan Bator, la capital de Mongòlia, és una història que pot resultar familiar i que podria haver passat a qualsevol lloc: L’Ulzii, un adolescent pobre però valent, està decidit a guanyar un concurs de Física per aconseguir una beca que li podria canviar la vida, però la seva mare el deixa amb els seus germans en ple hivern.

La directora i guionista mongola Zoljargal Purevdash, basant-se en la seva pròpia experiència durant els anys que va viure a la regió de les iurtes, exposa una història entorn de l’estil de vida tradicional en col·lisió amb el progrés. Per a l’Ulzii, el protagonista de la pel·lícula, l’única manera de vèncer l’adversitat és afrontar-la i, de vegades, voldria ser un os per oblidar-se del món durant un temps.

En una entrevista, Purevdash explica que a les iurtes no hi ha aigua corrent ni sistema de calefacció. Aconsegueixen escalfar-se cremant carbó i aquest és un dels motius pels quals la ciutat és una de les més contaminades del món. “Ningú crema carbó amb la intenció d’enverinar ningú; la gent només intenta sobreviure, ja que no es poden permetre calefactors elèctrics”.

Si yo pudiera hibernar és l’escollida per representar Mongòlia a l’Oscar a la millor pel·lícula internacional. Una coproducció entre Mongòlia, Suïssa i Qatar.

Estrena a Catalunya, a Sant Feliu de Llobregat, el dijous 30 de gener, a CineBaix.