María Riot: "Treballant en llocs d’atenció al client m’han tractat pitjor que com a prostituta"

Aquesta treballadora sexual i activista del Sindicat de Treballadores Sexuals de l'Argentina (AMMAR) va arribar a La Mostra de CineBaix per presentar la pel·lícula 'Alanis', de la també argentina Anahí Berneri.

De camí entre Buenos Aires i Barcelona, María Riot ha desenvolupat tota una carrera en el negoci del sexe portant sempre per davant la reivindicació social i laboral. I és que les treballadores sexuals, especialment les que exerceixen la prostitució, han de conviure amb l'estigma, la precarietat i la criminilatizació constant de la seva feina, per culpa d'una societat que encara no sap gestionar les seves relacions amb el sexe i, sobretot, amb la sexualitat femenina. En aquest sentit, Alanis és una pel·lícula revolucionària, perquè ens mostra la realitat d'una treballadora sexual argentina que es constantment victimitzada i censurada per voler ser mare i prostituta alhora. "Creiem que és la primera vegada que una pel·lícula retrata la nostra realitat tal com és, encara que no la de totes, sinó la d'aquelles que treballen en cooperatives compartint pis", va assegurar Riot durant el cinefòrum que es va celebrar ahir a CineBaix. "Retrata la criminalització cap a aquesta feina, i no fa de la prostitució una professió romàntica ni la victimitza o moralitza, sinó que evidencia la precarització laboral i deixa que cadascú en pensi el que vulgui", va afegir.

Us deixem amb algunes de les reflexions de Riot sobre el film d'Anahí Berneri i altres qüestions relacionades amb el treball sexual, que va expressar ahir a La Mostra de Cinema Internacional del Baix Llobregat, que obre les seves fronteres temàtiques per abordar les -inseparables?- relacions entre pobresa i prostitució.

PROSTITUCIÓ O TRACTA DE PERSONES?
"A l'Argentina tenim una llei contra la tracta de persones. Aquesta llei fa que tota persona que exerceix la prostitució sigui una víctima, i la realitat és que només el 10% es reconeix com a tal. En altres treballs queda bastant clar què és explotació i què és treball regulat, però a la prostitució no, perquè la llei no preveu que una dona pugui voler la seva pròpia explotació sexual. I aquí hi ha una problemàtica doble: no només no s'està ajudant les que realment són víctimes de tracta, sinó que tampoc s'està ajudant les treballadores sexuals que volen exercir. Volem que es deixi de confondre la nostra feina amb la tracta real de persones."

EL DIA A DIA
"No hi ha una protecció, i per això s’han de crear xarxes de suport. Hi ha agressions als carrers per part d’algunes prostitutes quan ve alguna de nova, però també hi ha solidaritat i respecte entre moltes de nosaltres. Pel que fa als clients, sempre te'n trobaràs algun que et falti el respecte, però igual que quan ets cambrera. Jo he treballat en molts llocs d’atenció al client i m’han tractat pitjor que com a prostituta. Però quan parlem de prostitució només es pensa en coses dolentes, quan, a l’Argentina, el 80% de la violència es dona dins de les llars, entre familiars i parelles. Això no vol dir que la violència no existeixi, és clar que sí, perquè vivim en una societat masclista, i per això precisament volem drets com a treballadores. Per això som feministes, perquè volem canviar aquesta societat en la qual tractar malament una dona és normal."

SENSE DRETS LABORALS
"No tenim jubilació com a prostitutes. Paguem els nostres impostos com tots quan comprem coses, però no ens podem donar d’alta d’autònoms amb la nostra activitat. Hem de mentir, perquè el treball sexual no està a la llista de professions. Justament ara a AMMAR estem elaborant un projecte de llei per a l’any vinent perquè pugui existir aquesta categoria. Sempre hi ha una clandestinitat a la nostra feina, però no deixem d’existir: estem ocultes, amb menys drets i més precarietat."

LA QÜESTIÓ DELS TERCERS
"Tampoc no és el mateix ser un proxeneta que ser una tercera persona a la feina sexual. Des del sindicat sempre estarem amb les treballadores, però entenem que la realització de la nostra feina necessita d'altres parts, com per poder llogar un espai. I la vulnerabilitat de la nostra feina és que estem soles o que treballem per a algú més, com Alanis en una cooperativa on es deixa el 70% del seu sou per pagar les despeses del pis. És el mateix que passa amb les drogues o l'avortament: no deixa d'existir, sinó que posa els seus treballadors en un espai de vulnerabilitat. El que ens agrada d'aquesta pel·lícula és que no retrata la prostitució amb glamur, sinó que mostra la realitat, i la realitat és que totes les feines tenen problemàtiques que no són inherents a la feina, sinó a la societat. I aquest és el problema amb el treball sexual, que aquestes problemàtiques -la pobresa, el sexisme, el racisme- sempre s'associa amb la prostitució, i existirien igual sense ella."

ELS CLIENTS, FOCUS D’ESTEREOTIPS
"Al final, tots som treballadors que fem una activitat a canvi d’un benefici econòmic i pagar les nostres factures. El problema és que la sexualitat està vista des d’un punt de vista tan moral, amb tants tabús i prejudicis, on no parlem de sexualitat obertament, on no es fa educació sexual a les escoles, on l’avortament és il·legal… Tota aquesta educació integral que no existeix després afecta la societat, on dir que ets puta encara és un escàndol i els que pagan per sexe són censurats socialment. Els clients no segueixen un patró, són persones com tothom, i volem que se’ls deixi d’estigmatitzar. Que no es pensi que els clients de la prostitució són una cosa aliena a la societat. Que són desesperats? També trobem homes desesperats a Tinder i no veig que ningú hi doni importància."

SOBRE EL FEMINISME
"No existeix el feminisme, sinó els feminismes, i dins d’aquest moviment una de les veus que més present ha estat és la que està en contra de la prostitució, dient que és violència perquè estem venent la sexualitat i el cos. Com si en altres feines això no es fes. És interessant a la pel.lícula quan un dels treballs que se li ofereix a Alanis és el d’empleada domèstica, és a dir, que netegi cases de gent benestant. El feminisme mai es va oposar que tinguessin drets, sinó que les va acompanyar en aquell procés. I es podria dir que el treball domèstic és desigual perquè està format majoritàriament per persones de classe baixa que treballen per a la clase mitjana alta. Però ningú no vol abolir aquesta feina, sinó donar-los drets perquè no siguin explotades i precaritzades, perquè puguin accedir a una jubilació, perquè no se les estigmatitzi… Amb el treball sexual és tot el contrari. Se’ns exigeixen coses que en altres feines no s’exigeix i nosaltres creiem en un feminisme que acompanyi les decisions de totes les dones i totes les persones independentment del que hagin escollit per a la seva vida."

RIOT VS. FACEBOOK
"Sóc la primera persona a Llatinoamèrica a demandar Facebook per censurar les meves fotografies. Ho vaig fer per visibilitzar que les xarxes socials i Internet són un reflex de la realitat, i que aquesta realitat ha de canviar. Les xarxes que utilitzem cada dia també discriminen els nostres cossos, el treball sexual i molts pensaments polítics."

I SI LA PROTAGONISTA ESTIGUÉS SINDICADA?
"Si hi hagués una segona part d'Alanis, seria el moment perquè trobés un sindicat per poder exercir la seva feina. La vida de les treballadores sexuals canvia moltíssim quan descobreixen que tenen drets. Al sindicat les mateixes treballadores no saben que la prostitució no és il·legal, ni a l'Argentina ni a Catalunya, però tampo és legal. És a dir, no està reconeguda com una feina i, per tant, hi ha un buit legal que deixa que altres tipus de lleis facin que el treball sexual estigui criminalitzat."

PUTES ORGULLOSES, PERÒ NO PERFECTES
"És curiós, perquè a les treballadores sexuals se’ns exigeix que siguem anticapitalistes, que fem la gran revolució, que siguem feministes, que siguem bones mares, independents, autònomes… Se’ns exigeixen coses que a altres treballadores no se'ls exigeix. I espero que això pugui canviar, perquè la vida amb aquestes lleis que ens criminalitzen ja és prou dura."