Coratge a les escombraries
Entre les cinematografies de l'Amèrica hispanoparlant, la brasilera demostra gaudir d'un bon estat de salut. A la present edició del certamen de Huelva, a la Secció Oficial que estem comentant, hi concorren dos títols: A melhor mãe do mundo i Precisamos falar.
La vida de Maria da Graça, A melhor mae do mundo, no és precisament fàcil. Aquesta dona, que s’agrada ser anomenada Gal, sobreviu entre la venda d'escombraries, que recull i selecciona, i l'esforçada entrega als seus fills, una preadolescent sensata i un nen simpàtic i xerraire. I, per si això no l'aclaparés prou, està enamorada del seu amant, home infidel, alcohòlic i maltractador.
L'acció transcorre en una petita localitat de províncies. Amb la seva carraca plena a vessar d'immundícies, que ella estira amb energia, es trasllada, una vegada i una altra cada dia, de l'abocador al lloc de la bàscula per a canvi rebre uns quants pesos, moneda actual del país. Farta d'una vida tan arrossegada, al seu cap hi bull la idea de demanar ajuda a una cosina que viu més desfogadament en una ciutat més gran en companyia de la seva família. Potser així, posant distància entre ella i “el seu home”, aconsegueixi millorar la seva existència i la de les seves criatures.
Sense ànim d’esguerrar la línia argumental del film, assistirem a noves circumstàncies i avatars que la portaran al coneixement de noves amistats i al descobriment que una altra manera de viure és possible. Esplèndidament encarnada per Shirley Cruz, aquesta mare coratge travessarà, traient forces de flaquesa i amb imaginació, per diferents circumstàncies acompanyada de l'afecte dels seus fills.
Amb una sempre eficaç posada en escena en espais significatius pels quals, en situacions que van del drama a la comèdia, circula una heterogènia galeria d'enèrgics i ben construïts personatges d'edats diverses -interpretats per Rihanna Barbosa, Benin Ayo, Luedji Luna, Rejane Fária, Ayomi Domenica Dias, Seu Jorge, Rubens Santos, Lourenço Mutarelli i Dexter, entre d’altres, tots tan versemblants com la protagonista principal-. Anna Muylaert, actriu, guionista i directora, construeix un poderós retrat femení dins d'una història de vida, paradigma de la deriva vital de moltes altres dones que habiten en semblants circumstàncies a moltes parts del món. La riquesa de la banda sonora, en la qual s'inclou una magnífica actuació en directe de la cultura musical autòctona, recolza també la proposta de la realitzadora de São Paulo.
No seria just "tancar" aquesta nota crítica sense fer referència a dues de les seves magistrals seqüències: la que dispara la presa de consciència de canvi en la Gal i la que, a través d'un bell tràveling, la subratlla. Llarga vida al “cinema” d'aquest gran país germà.
Miguel Castelo – noticiene.com