Gabriela Marques: "El procés de colonització va afectar i segueix afectant al desenvolupament de Brasil"

La periodista i investigadora predoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona ens avança algunes de les temàtiques del cinefòrum de dissabte. 

Al títol del cinefòrum que protagonitzaràs el próxim dissabte a CineBaix es pot llegir que la democràcia al Brasil ha estat sempre "fràgil". Per què és això?

Sempre fràgil perquè alguns grups socials com els negres, els indígenes, els gitanos, les dones i els homosexuals, per exemple, mai han tingut accés efectiu als seus plens drets, en cap dels governs que ha tingut. Podem ampliar aquesta reflexió a qualsevol altre país. Han tingut gitanos, negres o migrants els seus drets garantits al llarg de la història d'Espanya, per exemple? Per això vaig posar el "sempre" al títol. Perquè encara que es parli d'una democràcia política, que també pot i deu ser qüestionada, la democràcia social no és efectiva. La proposta per aquest debat és més mostrar el que hi ha al darrere del cop d'estat de 2016 a Brasil. Mostrar els interessos darrere del impeachment de Dilm Roussef, que encara que hagi seguit tots els protocols previstos a la llei, ha estat un procés resultat dels interessos de les classes dominants del país. 

Quins són els problemes principals que pateix el país en aquests moments?

L'ascenció dels discursos conservadors de dreta, així com està passant a Europa, és una gran problema pel qual estem passant. Perquè ataca directament els drets dels grups minoritaris. A més, podem citar diverses lleis i iniciatives que ataquen els drets dels treballadors, de la seguretat social, lleis que redueixen l'autonomia brasilera sobre els seus recursos naturals, que perdonen deutes de crímens ambientals, etc. Aquests són alguns exemples d'una llista molt més extensa. 

La pel·lícula que t'acompanya al cinefòrum, Joaquim, parla del colonialisme del país per part dels portuguesos ja fa uns segles enrere. Com ha afectat aquest episodi al desenvolupament de Brasil?

S'ha de dir que els països llatinoamericans es van independitzar d'Espanya i Portugal fa més o menys 200 anys, després de més de 300 anys d'explotació directa. Encara que en relació als països africans sembli molt, les conseqüències es viuen encara en l'actualitat. És molt comú, quan es fa un debat sobre la colonització, sentir gent d'aquí dir: "ah, però d'això ja fa molt de temps". Com si els països colonials europeus no tinguessin responsabilitats pel que passa avui a l'Amèrica Llatina. Això per dir que el procès de colonització al Brasil va afectar i segueix afectant al seu desenvolupament de totes les maneres possibles: políticament, econòmicament, socialment i culturalment. Si avui els llatinoamericans podem parlar amb orgull de la nostra cultura i el nostre poble és per la consciència dels processos de resistència i complicitat de la població històricament afectada per aquest procés. 

Com encaixa la realitat de Brasil al marc general de la situació llatinoamericana? Hi ha elements comuns o és un país que viu la seva pròpia història diferenciada?

Encara que es parli molt de que Brasil sempre ha donat l'esquena a la resta de Llatinoamèrica (que és cert des de la perspectiva de les classes dirigents del país), les realitats són molt properes. Primer, perquè venim d'un procés de colonització molt similar, l'explotació i l'extermini de pobles fet pels països europeus, que té continuïtat avui dia des de les mans de l'elit llatinoamericana, i això va fer que tinguèssim processos polítics i socials comuns. Les especificitats sempre existiran, però en general hi ha moltes semblances. Molts països d'Amèrica del Sud, per exemple, han passat per dictadures militars en períodes semblants, i després la redemocratització amb l'arribada dels governs de centre-esquerra. Així que tenim molt més en comú del que ens imaginem. 

Com ens ajuda el cinema a reflectir aquesta realitat? Quines pel·lícules poden ajudar-nos a fer un retrat d'ella? 

La narrativa cinematogràfica, com tot art, és fonamental per ajudar a comprendre les realitats històriques. I em refereixo no només en el procés de diàleg amb el públic, sinó també en els processos de creació. Per exemple, Brasil està passant per un moment de debat profund sobre la qüestió racial, els històrics privilegis dels blancs i com tot això es reflecteix a la producció artística. Així, per posar un exemple, a l'últim Festival de Cinema de Brasília, aquest tema va creuar els debats amb els realitzadors (al 2016, el 75% dels llargmetratges van ser dirigits per homes blancs) d'una manera de vegades polèmica. I per què és important parlar de qui són els realitzadors? Perquè en això es trasllada a les narratives. Brasil té un cinema independent molt fort, combatiu i creatiu, i no obstant això la presència de dones i negres és molt baixa en els rols de direcció i guió. No indicaré ara quines pel·lícules són, perquè seria una llista molt injusta, però recomano el treball dels dos directors que hi ha a la programació del Cicle de CineBaix. 

No et perdis la visita de Gabriela Marques aquest dissabte 17 de març a les 19h.