Víctor Ríos: "És molt important enfortir un corrent solidari mundial amb la revolució bolivariana"

L'historiador i investigador de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona ens fa cinc cèntims del que podrem escoltar al cinefòrum d'aquest diumenge sobre Veneçuela. 

Sembla que, a Espanya, es té una visió molt negativa de Veneçuela. Producte dels mitjans de comunicació o resultat d'una situació política qüestionable?

La visió que donen aquí de Veneçuela les grans empreses de comunicació, tant les públiques al servei dels governs com les privades, és una visió altament distorsionada, interessadament manipulada, que no ajuda a conèixer ni a comprendre què passa al país. La repetitiva insistència del govern espanyol i els dirigents del PP de treure el tema de Veneçuela cada cop que calia tapar un nou cas de corrupció, retallades o una altra notícia negativa que els esclatava aquí ha fet que cada cop més gent se n’adonés que usaven la situació veneçolana, pintada a la seva manera, només com a cortina de fum i per fugir d’estudi. Ara, “l’amenaça secessionista catalana” ha ocupat un lloc més preeminent que Veneçuela per tapar les seves vergonyes... Per apropar-se a la veritat sobre Veneçuela cal recórrer a mitjans d’informació alternatius, la majoria digitals, com per exemple Alainet, Misión Verdad, o 15 y Último. Espero que a partir del 5 de maig també puguem tenir bona informació als quioscs gràcies al nou diari català Jornada.

Com deies, està més present que mai als nostres telediaris per la seva "relació" amb Unidos Podemos. Des de quan això s'ha convertit en un insult greu davant l'opinió pública donar suport al país llatinoamericà?

Perquè, a més del ja comentat, també existeix la intenció d’utilitzar els seus clixés sobre Veneçuela contra qui veuen que pot proposar aquí alternatives a les seves polítiques i al seu govern. Els grans grups mediàtics privats que controlen aquí la comunicació tenen els mateixos interessos – alguns d’ells formen part de les mateixes corporacions- que els oligopolis informatius llatinoamericans, que han encapçalat l’oposició política a Lula, Chávez, Correa, Evo Morales... a tots els governs que aposten per democratitzar l’accés a la comunicació i eliminar els privilegis i el control d’aquests oligopolis mediàtics privats al servei dels poderosos. 

Llavors, quins són els veritables problemes de Veneçuela avui dia? 

Crec que podrien agrupar-se al voltant de dos grans blocs: un, el de les grans dificultats per transitar des d’un model econòmic absolutament depenent de la renda del petroli cap a un nou model productiu a on les conquestes socials d’aquests anys no depenguin tant de l’evolució del preu del petroli en els mercats mundials com d’estar ben sustentades en el desenvolupament econòmic i productiu de la nació. L’altre, el de la ingerència i desestabilització permanent impulsada pels governants dels EE.UU., tal i com han fet amb el bloqueig a Cuba, l’asfixia econòmica i el cop d’estat a la Xile d’Allende, el bloqueig i la guerra dels “contras” a la Nicaragua sandinista, l’enderrocament del president Zelaya a Honduras, etc, etc... La difícil situació econòmica en que es troba el poble veneçolà avui està relacionada amb aquests factors. 

Des de la mort d’Hugo Chávez ara fa cinc anys, l’ofensiva desestabilitzadora ha crescut, desplegada de manera permanent tant en el front econòmic – embargament comercial encobert, boicots en subministraments, desabastiments programats, forta inflació induïda...- com en el polític: terrorisme urbà, sabotatges al sistema elèctric, conspiracions planejant l’enderrocament del president Maduro, crides de sectors opositors a la intervenció internacional i als militars a desconèixer la legalitat i donar un nou cop d’estat... Ara, quan l’Assemblea Nacional Constituent escollida el juliol passat ha convocat les eleccions presidencials i el Consell Nacional Electoral ha fixat la data del 20 de maig per la seva celebració, l’oposició està dividida entre una part disposada a participar-hi i una altra que torna a escollir la via de la desestabilització i la violència. 

Els veneçolans tenen tot el dret d’abordar els seus problemes econòmics, socials i polítics en pau i de manera sobirana, lliures d’ingerències interessades dels EE.UU., la U.E. i els grans oligopolis que envegen privatitzar les seves riqueses naturals, minerals, petroleres... I són plenament capaços d’ensortir-se’n si se’ls deixa. Però els poderosos temen el contagi que això pot suposar arreu i no renunciaran a desestabilitzar, com ho han fet amb Cuba durant 60 anys i sense èxit, malgrat el patiment infligit al poble cubà. Per això és molt important enfortir un corrent solidari amb la revolució bolivariana arreu del món.  

Què podem aprendre i què no de la seva història i sistema social?

Podem aprendre moltes coses. Des de la importància de posar en primer terme valors com la dignitat, la lluita per la sobirania, el ple reconeixement de la diversitat ètnica i lingüística del poble veneçolà, la prioritat donada a restituir el deute social als sectors més humils, l’ impuls a una democràcia participativa i protagònica amb nous instruments com els consells comunals i les comunes o mesures com la possibilitat de revocar els mandats dels electes a meitat del seu període mitjançant referèndum. Valors compartits arreu pels qui saben que un altre món és possible i, a més, necessari i urgent. Però és bo conèixer i compartir les seves experiències de treball i d’organització perquè la lluita per fer efectius els drets econòmics, socials, polítics i culturals de tots els pobles és i ha de ser avui un combat universal a on tots podem aprendre de tots. 

La revolución no será televisada, documental que t'acompanyarà al cinefòrum, parla d'un moment molt concret de la seva història. Explica'ns en què va consistir.

Aquest documental és una producció irlandesa estrenada el 2003 que parla de les tres jornades de l’11,12 i 13 d’abril de 2002. Aquests dies a Veneçuela va tenir lloc un cop d’estat, que va començar amb una manifestació opositora desviada del seu itinerari inicial per anar cap al Palau de Govern i la detenció i segrest del president Chávez, i va acabar derrotat 72 hores després amb el retorn de Chávez gràcies a l’acció conjunta al carrer d’amplis sectors populars i de militars lleials a la Constitució. Els cineastes irlandesos estaven enregistrant un documental sobre Chávez per a la seva televisió i els esdeveniments els van agafar de ple al palau de Miraflores. Van poder captar en directe escenes inèdites que conformen un testimoni fidel de les característiques i els components del cop d’estat i de la reacció popular que el va fer fracassar. Un testimoni alliçonador per entendre fets i dinàmiques que alguns intenten repetir avui a Veneçuela i a d’altres països. Un documental que ens ajuda a obrir els ulls i entendre el que les grans corporacions mediàtiques ens volen ocultar sobre la realitat de la lluita de classes a la Veneçuela Bolivariana. 

No et perdis la xerrada amb Víctor Ríos aquest diumenge 18 de març a les 19h!