'Commander Arian': De la resistència kurda a l'empoderament feminista
La directora Alba Sotorra va presentar dissabte el seu últim documental a la secció 'Des de l'altra riba' de La Mostra.
Alba Sotorra parla amb serenitat, lucidesa i convicció. El públic que dissabte va omplir CineBaix per veure Commander Arian va disfrutar tant del seu documental com de l'enriquidor debat posterior. La pel·lícula s'endinsa en les Unitats de Protecció de Dones (YPJ) de la resistència kurda a Síria a partir de la història de la comandant Arian i el batalló que lidera, format íntegrament per dones. A partir d'aquí Sotorra ha traçat un documental que parla de la lluita de les dones kurdes contra l'Estat Islàmic alhora que de la revolució feminista del Kurdistan.
"Sentia que era molt important fer aquest retrat com a dona i com a feminista. Perquè s'ha explicat poc què hi ha darrere de les dones que agafen les armes". Així ho va explicar Alba Sotorra dissabte en la presentació de la pel·lícula, que ha suposat "un procés llarg, de tres anys en què he estat entrant il·legalment a Síria, vaig passar a ser una més del batalló". La directora va assegurar que havia estat "l'experiència més intensa de la meva vida, en què he viscut coses que no m'hagués pogut imaginar".
De la lluita de l'Arian a l'empoderament feminista
La cineasta va conèixer Arian, la protagonista del documental, a Kobane, on va viatjar per narrar l'alliberament de la ciutat kurda. I la va triar a ella de protagonista per una qüestió d'afinitat: "totes les històries de vida que hi ha són brutals, al final la tria de la protagonista és una qüestió de química, de la confiança que t'inspira algú, etc. Amb l'Arian ens vam caure bé des del principi".
La idea del documental va canviar en el moment en què Arian va caure greument ferida en ofensiva. Alba Sotorra va tornar per estar amb ella i el documental es va convertir també en la història de lluita i supervivència d'Arian, que va sobreviure tot i haver rebut cinc trets. "La meva idea incial era gravar una dona en una missió, a Kobane, la vaig començar a muntar així, però quan ja estava en el procés, van ferir l'Arian i vaig anar-la a veure. Primer em va costar saber si ho incloïa o no". Després, això es converteix també en el fil conductor del documental, paral·lelament a la lluita del batalló i a l'empoderament feminista que s'hi viu.
Aquest és precisament un altre dels temes del documental. Sotorra va explicar que "és al·lucinant com canvien les dones a nivell d'empoderament després d'un any d'estar a la guerrilla" i va parlar del moviment feminista del Kurdistan, "idees que s'han anat construïnt en dècades de clandestinitat", a les quals "volia donar veu per la necessitat d'explicar-les".
L'experiència de viatjar a Síria i la voluntat d'"explicar les coses des del punt de vista de l'Arian"
Alba Sotorra també va parlar de com va ser el seu primer viatge per entrar a Síria: "el primer cop no sabia on em posava, vaig arribar amb una faldilla llarga i una maleta de rodes. Quan els qui m'esperaven em van veure, estaven al·lucinats i veia que estaven molt preocupats per la maleta. Jo no ho entenia fins que em van dir que hauríem de córrer tota la nit a camp a través, amagant-nos, etc... Però ja estava allà i ja no podia fer marxa enrere. Suposo que com que no sabia que seria així no vaig tenir por". També va afegir que "la gent em va fer sentir molt segura, són dones i homes feministes i et sents molt acollida".
Malgrat el fet expcepcional de viure en primera persona una experiència com la d'integrar-se en un batalló de les YPJ, Alba Sotorra va tenir molt clar que "era molt important portar la veu de l'Arian i explicar les coses des del seu punt de vista, que fos ella la que expliqués el seu procés vital. Si hi posava la meva veu d'una dona occidental hagués tingut massa presència, i no és interessant el que jo visqui sinó el que ella estava vivint".
La projecció de Commandant Arian s'emmarcava també en la Mostra Internacional de Films de Dones, que també va ser present dissabte a CineBaix. En aquest sentit i preguntada per referents de cineastes dones Alba Sotorra va destacar noms com els de Mireia Ros, Sílvia Quer o Ariadna Caicedo: "estem rodejades de dones que fan coses interessants, però falta visibilitzar-les", va afirmar.
El documental s'ha pogut veure a La Mostra de CineBaix a la secció "Des de l'altra riba". La de dissabte va ser l'única sessió que s'ha programat. Potser per això la sala es va omplir amb més de 120 persones que no es van voler perdre aquesta projecció a CineBaix.
Text: Carme Verdoy
Fotografia: Antoni Mañosas