Míriam Hatibi: "Encara hi ha molt de racisme a Catalunya"

miriam_hatibi_2
14/11/2018

L'escriptora presentarà els seus llibres 'Mira'm als ulls' i 'Leila' aquest dijous després de la projecció de la pel·lícula 'Razzia'. 

Filla de pare i mare marroquins, Míriam Hatibi va arribar al món a Bellpuig, ja a terra catalana, ara fa 25 anys. En aquest temps, com tot aquell que se'n surt de la "norma", ha hagut de viure de primera mà el racisme que encara arrosseguem a la nostra societat. Potser per això mateix és avui una de les veus catalanes més contundents en defensa de la tolerància, la igualtat d'oportunitats i l'empatia cap als membres d'altres cultures o religions que viuen a casa nostra. I ho està aconseguint: tota una figura mediàtica, amb prop de 30.000 seguidors a Twitter, Hatibi s'ha submergit en el món de la literatura per fer arribar el seu missatge, diu, "a totes les cases". 

Parlem breument amb ella com a pròleg de la xerrada que farà aquest dijous a La Mostra de Cinema Internacional del Baix Llobregat, després de la projecció de la pel·lícula Razzia (la projecció comença a les 19h i la intervenció de Hatibi a les 21h). Una jove amb les idees molt clares i que amb els seus dos llibres, Mira'm als ulls i Leila, comença una prometedora carrera com a difusora d'idees. La seva experiència ha de ser escoltada. 

Per què vas decidir escriure el llibre Mira'm als ulls

Vaig decidir escriure Mira'm als ulls perquè vaig veure que hi havia moltes preguntes que sempre es repetien de formes similars, i vaig creure que un llibre era una bona forma d'entrar a les cases de molta gent i donar resposta a alguns dels temes que més dubtes originen. 

Tu ets filla d'immigrants, però nascuda a Catalunya. Quina és la teva percepció del racisme a casa nostra? 

Encara hi ha molt de racisme, aquí i a tot arreu. S'ha fet molta feina i això és evident. Si comparem amb molts altres llocs estem molt millor, però encara hi ha feina a fer, perquè el racisme es manifesta de moltes formes diferents. 

Tu decideixes portar hijab, però és una cosa que, de vegades des del feminisme, no s'entén. S'ha convertit en un tabú?

Per res del món, no és tabú, és un tema del qual es parla molt (més del que a mi m'agradaria), també és un tema sobre el qual no hi haurà mai cap acord, ni tan sols entre persones musulmanes. Si no s'entén, no hi tinc cap problema, hi ha moltes formes d'entendre o pensar el feminisme, la qüestió de les discrepàncies sobre vestimenta o creença en Déu són només dues de moltes. 

I, en aquest sentit, estem construint potser un feminisme hegemònic que no beneficia a les minories?

Bé, el feminisme hegemònic ja n'està de construït. No només no beneficia a les minories sinó que les perjudica. Per sort, però, estem entrant en una fase de deconstrucció del feminisme hegemònic que jo crec que és rica per totes les feministes, ja que fa qüestionar tot el que s'ha fet fins ara i reforçar o canviar postures. 

Es parla molt de la "correcció política" en l'actualitat, que en realitat ve a ser tenir més cura del que es diu i com es diu, especialment cap a comunitats minoritàries. Què en penses d'aquest debat? Hem de ser políticament correctes?

Ho hem de ser si ens surt. Sovint es parla de la llibertat d'expressió, especialment en l'àmbit de l'humor. La qüestió no és que ningú senti que no pot dir el que pensa o que se li limita la llibertat, sinó que, si el primer que et surt són comentaris racistes o masclistes, hauries d'aprendre i canviar-ho. No estem parlant d'haver de ser políticament correctes, estem parlant de ser correctes a seques. 

No et perdis la xerrada amb la Míriam Hatibi aquest dijous 15 de novembre després de la projecció de Razzia a les 19h (presentació a les 21h). 

Fotografia: Albert Salamé (Vilaweb).