MABATA BATA

[O Dia en que Explodiu Mabata Bata de Sol de Carvalho és un llargmetratge lusitanomoçambiquès fet per a televisió dins un programa patrocinat per la CPLP (Comunitat de Països de Llengua Portuguesa), adaptat de l’obra de Mia Couto i que explica la historia d’Azarias, un jove moçambiquès privat de la seva educació per tenir cura de dos bous que el seu oncle utilitzarà com a dot de casament.

El dia que Mabata Bata, el bou més imponent del ramat, trepitja una mina i explota, Azarias fuig amb por de les represàlies de l’oncle i es llança a un viatge que anirà transformant tota la seva vida.

Basada en l’obra de Mia Couto, Sol de Carvalho i José Magro escriuen l’argument d’aquesta història que travessa diferents dinàmiques d’un Moçambic encara eclipsat pels fantasmes d’una guerra civil. Tot i que no és el motiu principal d’aquesta historia, el conflicte està implícit en la narrativa, en la mesura que la presència militar a O Dia que Expoldiu Mabata Bata es nota pels soldats que ocasionalment apareixen en aquesta història com també per les despulles d’una guerra que conformen la realitat de la seva gent.

Tot gira al voltant d’Azarias, un jove privat d'allò que hauria de ser un dret i una obligació de tothom... la seva educació. Aquest jove somnia el dia que podrà anar a escola a aprendre a llegir i escriure, és a dir: somnia el principal fonament que podrà fer d’ell un home amb tot el potencial que li és degut. Però no obstant això, aquest dret li es privat per part del seu oncle que l’obliga a tenir cura del bestiar que servirà, més tard, com el seu dot per aconseguir la mà de la filla d’un cap local. En un joc d’interessos, Azarias és només un –un més– de tota una generació d’infanteses perdudes que perpetuen un sistema semitribal que serveix els interessos immediats dels caps locals, oblidant el futur de tot un país.

Tanmateix, la història d’Azarias té mes matisos que no passen desapercebuts a la vista de l’espectador. Fill de pares que suposem han estat assassinats durant el conflicte, treballa per engreixar el bestiar i per agradar a un oncle que l'explota sense tenir mínimament en compte les seves necessitats. Amb una infantessa perduda i amb por del destí a vegades violent, Azarias viu només un somni que ja no amaga –la seva educació– refugiant-se en les petites ofertes d'un amic que li desperta el gust d'allò que no té.

En aquesta barreja d’històries sobre els drets dels infants, O dia em que Explodiu Mabala Bata retrata el seu procés de creixement, el d’Azarias, en una microsocietat encara afectada per l’horror d'una guerra civil recent i que va ser devastadora per a moltes famílies.

En aquest període en què aquest jove recorda la família que ja no té –més enllà de l'oncle i una àvia sempre preocupada-, tot el seu procés de creixement està fet amb el treball, amb la por als militars que encara subsisteixen a costa del seu dur treball com a camperols i ramaders i amb els fantasmes del seu passat, present en els petits elements que li recorden una vida que forma part del passat. Així en un estil que barreja la ficció i el documental fent-lo servir de forma interessant per reflectir el temps d'una infantesa al camp allunyat de la gran ciutat i que, alhora, explora la seva pròpia relació amb la naturalesa que l'envolta com una part imprescindible de la seva pròpia supervivència on aliments, vegetació, animals, aigua i terra s'assumeixen com els béns fonamentals i essencials perquè Azarias i la seva família continuïn subsistint i esperant, a costa dels animals que engreixen, poder assolir una vida millor el dia de demà. Aquest desig de treball constant –en aquest cas només d'Azarias que es insistentment explotat per un oncle que poca cosa fa– podrà ser en el seu futur pròxim, l’única manera de poder entrar a l’escola i acomplir el seu objectiu final, el que tant desitja.

Per contribuir a la immersió de l’espectador en l’ambient d'un Moçambic profund hi ha la musica original de Pierre Dufloo que rescata sonoritats tribals i els dona la contemporaneïtat necessària, fent de l'espectador un observador participant de la (seva) vivència en aquella petita aldea on viu Azarias.

Amb una ingenuïtat pròpia d'un treball en construcció, O dia em que Explodiu Mabata Bata no perd mèrit per la simple historia de ficció que es barreja amb un relat documental donant, no només, un retrat d'un país ferit amb marques profundes que continuen delmant una nova generació que es perd amb les restes oblidades i perdudes d'un conflicte que –en certa manera–, insisteix a no acabar.

Paulo Peralta - cineuphoria09.blogspot.com