|
El periodista Nicolas Champeaux i el director Gilles Porte es van endinsar als arxius sonors del procés de Rivonia, que, el juny de 1964, va conduir a l'empresonament de Nelson Mandela i de set condemnats a cadena perpètua. La pel·lícula The State Against Mandela And The Others, presentada en Projecció Especial, recorda que els companys de condemna de Mandela, tot i ser desconeguts per al públic en general, van exercir un paper essencial en la lluita jurídica contra l'Apartheid.
Com va sorgir la idea d'aquesta pel·lícula ?
Nicolas Champeaux: Quan vaig estar d'enviat especial permanent a Johannesburg, vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar alguns dels acusats que van ser jutjats amb Nelson Mandela. Fa dos anys, vaig obtenir un accés exclusiu als arxius sonors del procés de Rivonia i el que vaig escoltar em va estremir. A la primavera de 2016, vaig decidir basar-me en aquestes bandes per fer una pel·lícula.
Quina és la raó per reviure aquest procés ?
NC: Volia explicar la història dels companys de Mandela. Eren negres, blancs, indígenes i, com ell, van pagar el preu més elevat, però van romandre units a l'ombra. Volia que les veus d'aquests homes, desconeguts per l'opinió pública, ressonessin com la de Nelson Mandela, que va ser l'únic que va tenir tribuna pública.
Gilles Port: Al principi, vam tenir la idea d’anomenar la pel·lícula Les autres (‘Los otros’). Ells van forjar Mandela. El seu moviment necessitava un rostre i van designar Mandela perquè tenia estudis i sabia parlar en públic. La icona de Nelson Mandela és fruit d'aquest judici.
Què li va marcar en escoltar els arxius ?
NC: Em va impressionar la seva valentia i la seva agilitat mental per capgirar totes les situacions. Tot i que es trobaven en una situació extremadament difícil, ja que la sentència podia ser la pena de mort, van preferir sacrificar les seves vides i defensar la seva causa davant la caricatura d'un fiscal racista. Van saber utilitzar els interrogatoris per descriure l'evolució del seu compromís i explicar les seves històries personals. Això és molt emocionant i és el que plasmem a la pel·lícula.
Com va ser la preparació de la pel·lícula ?
NC: Vam escoltar tots els arxius, és a dir 256 hores aproximadament, i vam fer-ne una selecció. Després vam visitar els cinc protagonistes del procés que encara estan vius -tres dels acusats i dos advocats, tots de més de 90 anys. Vam fer una marató de 4 o 5 hores d'entrevistes. Els vam proposar escoltar fragments sonors que cap havia escoltat. Cinquanta anys després del veredicte, la nostra iniciativa els va cridar l'atenció. Vam tenir l'oportunitat de veure els supervivents escoltar els àudios i les seves reaccions.
I quan va prendre forma l'estructura de la pel·lícula?
NC: Encara que ja havíem establert una trama, les entrevistes que vam fer la van modificar. Vam fer dos rodatges amb un any d'interval, durant el qual vam perfeccionar el guió basant-nos en la informació que havíem obtingut.
Per què va utilitzar l'animació per il·lustrar la pel·lícula ?
GP: Quan vaig demanar que em deixessin veure les imatges del judici, vaig trobar els dibuixos de la dona d'un dels acusats, que havia assistit al procés i havia dibuixat tots els protagonistes. Inspirat per la seva iniciativa, em vaig posar en contacte amb un grafista amb qui ja havia treballat i el vaig presentar a Nicolas. La pel·lícula té en total 40 minuts d'animació.
[...]
Benoi Pavan – festival-cannes.com
|
Descarrega't la fitxa (715.01 KB)