'Tanna': l'edèn salvatge
El drama amb voluntat documental dels australians Dean i Butler conjuga l'estricta ficció amb la reflexió sobre una cultura i forma de vida molt diferents
En drames ambientats a la Polinèsia i realitzats al Hollywood clàssic, com Ave del paraíso (King Vidor, 1932) i Huracán sobre la isla (John Ford, 1937), assistim a històries d'amor de tall shakespearià emmarcades en sulfuroses natures i volcans en erupció. Encara que Tanna té voluntat documental (rodada en escenaris naturals i amb actors no professionals), hi ha ressons d'aquelles pel·lícules exòtiques de Hollywood: un volcà en què es desenvolupen escenes clau i violentes del relat i la relació amorosa entre dos membres d'un poblat de Vanuatu, al Pacífic Sud, condemnats a no poder estar junts a causa de les estrictes lleis dels clans.
El film dels australians Bentley Dean i Martin Butler baralla bé la premissa etnogràfica i la de l'estricta ficció, partint de fets reals que pertanyen a l'experiència pròpia dels actors que els interpreten. Aquest pòsit de veritat està ben conjugat amb la reflexió sobre una cultura i forma de vida diferent, una mica com va fer Peter Weir en algunes de les seves extraordinàries primeres pel·lícules a Austràlia, on el caràcter fantàstic es barrejava amb l'estudi dels aborígens i la forma com els blancs els tractaven.
A Tanna no apareix l'home blanc. El relat és contemplat al principi des de la perspectiva d'un nen que també es nega a acatar les normes, com farà la parella d'enamorats, mentre es desenvolupa un conflicte trivial, la visió del volcà tenyeix de vermell el verd de la selva i el paradís perdut no és tan edènic com la nostàlgia per aquestes terres meravelloses ens ha fet creure sempre.
Quim Casas – elperiodico.com
