"Fuocoammare": la infància de Samuele
El drama humanitari dels refugiats a Lampedusa, tragèdia i vida quotidiana d’un poble
No importa el segle, el destí de l'illa de Lampedusa esquiva la vida pacífica de poble petit que podria suggerir la seva extensió, o les seves costes blaves de la Mediterrània. Els seus vint quilòmetres quadrats, la seva geografia africana i el seu passaport italià la van convertir en els últims anys en horitzó de salvació per a milers de migrants africans, que es juguen les seves vides per fugir de països en guerra, intent cec per arribar a Europa. Fuocoammare (‘Fuego en el mar’), el documental de Gianfranco Rosi, Ós d'Or a Berlín, transmet amb austeritat commovedora aquest drama sense fre.
Irremeiable com el destí mateix de Lampedusa és el de Rosi, la ruta personal del qual el converteix en un actor vital de la història que explica. Eritreu va haver d'abandonar els seus pares i el seu país africà enmig de la guerra, als 13 anys. Refugiat a Roma va viure després a Istanbul i es va tornar cineasta a Nova York. Amb Boatman va seguir en un pla únic el trajecte d'un canoer parlant a càmera mentre remava el Ganges i a Sacro GRA va recórrer el complex anell d'autopistes que envolta la ciutat de Roma. La seva mirada d'autor es potencia a Fuocoammare.
Potser per això ha triat la innocència de Samuele, el nen que juga amb els seus tiradors, la seva família de pescadors, la seva vida quotidiana entre radars i anomenats desesperats que ell no escolta, per explicar aquesta història. Així segmenta la seva pel