Acostar-se a la literatura (eròtica) per trobar una altra manera d’estimar

El segon llargmetratge de la realitzadora tunisiana Leyla Bouzid (As I open my eyes), Una historia de amor y deseo, és un drama amorós d’iniciació a la vida adulta recorregut per les tensions culturals i socials. Ahmed és un estudiant francès de família algeriana que es matricula en un curs de literatura comparada. L’experiència li genera uns quants conflictes. Per començar, sent una barreja d’atracció i prevenció envers una companya tunisiana que es mostra més desimbolta socialment. A més, el tarannà eròtic i sensual dels clàssics de la literatura àrab que descobreix a les aules (com aquell Omar Khayyam que lloava el vi i els seus efectes) li provoca rebuig, però també una certa crisi d’identitat afegida. Podria ser que hi haguessin altres maneres més hedonistes d’entendre la vida que també formessin part del llegat cultural àrab, que no suposessin absorcions neocolonials ni negacions de les tradicions que Ahmed entén com pròpies?

En alguns aspectes, Una historia de amor y deseo pot recordar Cigar au miel, un altre dels films programats a la Mostra de Cinema de la Mediterrània i el Llevant d’enguany. Ambdues obres tracten de la sexualitat contracturada d’uns tardo-adolescents que miren de trobar el seu encaix com a joves adults musulmans a la França més o menys liberal després d’haver crescut en unes famílies poc proclius a l’acceptació dels flirtejos prematrimonials. El film de Bouzid, però, se centra en un personatge masculí torturat (com afirma el protagonista en una escena del film, ells també pateixen). I s’ubica cronològicament en un passat més recent que els anys noranta del segle passat: té lloc durant les primaveres àrabs de Tunísia, Algèria, Libia...

La cineasta i el seu equip exploren els dilemes del tímid i masclista Ahmed amb un estil visual que transmet sensibilitat i una certa ambició lírica. Al cap i a la fi, és una narració on la poesia eròtica es converteix en una eina de comunicació de l’enamorament. Algunes escenes aconsegueix traslladar a l’audiència la incomoditat d’aquest protagonista a la cerca d’una manera de relacionar-se amb les dones. I la culpa i la vergonya que troba en el desig sexual. De nou com a Cigar au miel, s’imposa un cert pacte del protagonista amb els diversos mons que l’envolten.

Ignasi Franch
@ignasi.franch