Albert Farré (CEAI): "Ens falten instruments per construir-nos una imatge de l’Àfrica complexa i en positiu"

Parlem amb un dels membres del Centre d'Estudis Africans i Interculturals que visitarà La Mostra aquest divendres. 

El Festival de Cinema Africà no és només una programació de pel·lícules, sinó també un espai de reflexió. A través de les diferents històries que veiem a la sala de cinema podem aprendre d'altres cultures i entendre conflictes, i, en el cas d'aquest certamen organitzat a CineBaix, també esborrar tots els estereotips i prejudicis que tinguem envers Àfrica i els africans. Aquest és un dels objectius del Centre d'Estudis Africans i Interculturals, i també de la xerrada que oferiran aquest divendres a les 20h en el marc del festival santfeliuenc. Hem parlat amb un dels seus membres, Albert Farré, perquè ens faci cinc cèntims del que podrem escoltar. 

Primer de tot, quins són els objectius del Centre d'Estudis Africans i Interculturals?

Els objectius són l’estudi, la formació i la sensibilització sobre les societats africanes. En un altre nivell, l’anàlisi de la imatge d'Àfrica i dels africans i la deconstrucció d'estereotips i prejudicis existents. Finalment, les migracions i els reptes que implica per a les societats europees, així com la interculturalitat com a resultat d'aquestes transformacions socials i com a objectiu a aconseguir.

Veniu a CineBaix a parlar de l'imaginari africà al cinema. És possible definir aquest concepte sense parlar d'estereotips i racisme?

No. Precisament el que volem fer evident és que, malgrat que sovint no en som conscients, ja tenim unes idees prèvies sobre l’Àfrica i els africans, que condicionen tota la informació que després rebem. Cal fer evidents aquestes idees prèvies per arribar a qüestionar-les críticament. 

Què podem aprendre del cinema fet a l'Àfrica en comparació del que ens arriba de Hollywood? I d'Europa?

El cinema africà és molt dinàmic i cosmopolita, sovint més que el que es produeix en altres continents. Per posar un exemple, aquest darrer any una alumna del postgrau que fem amb la UPF en Societats Africanes va fer una anàlisi dels papers femenins en produccions africanes i en produccions de gènere. I una de les seves conclusions era que, en les produccions africanes, les dones tendien a tenir papers de més agència, o eren més protagonistes, o eren menys dependents dels protagonistes masculins. Val a dir que la mostra de la seva anàlisi era petita i no es pot prendre com a general, però és un indici. 

Per què creus que és important que siguem conscients de la representació africana al cinema? Quins efectes creus que produeix en els espectadors a llarg termini?

Malauradament  ens arriba molt més cinema de Hollywood que no pas del produït a l’Àfrica, que dóna una visió més complexa del continent. Si això li sumen la desinformació i el desconeixement que patim sobre el continent veí, que cristal·litza en estereotips, ens adonem que ens falten instruments per arribar a construir-nos una imatge de l’Àfrica i dels africans que sigui complexa i en positiu. Cal primer desaprendre les representacions simplistes de què estem imbuïts perquè cada un pugui anar-se construint una altra imatge més complexa.

Quines pel·lícules recomanaries per veure abans de la vostra conferència de divendres?

En positiu, jo recomanaria alguna pel·lícula de Ousmane Sembene, per exemple, Ceddo (1977), que és una reflexió històrica sobre la tracta d’esclaus.  I del es més recents jo recomanaria Timbuktu de l’Abderrahmane Sissako 2014, o la pel·lícula moçambiquesa Comboio de pão e açúcar (tren de pa i sucre), dirigida per Licínio de Azevedo, que va guanyar el premi a la millor pel·lícula al Festival de Cartago del 2017. Totes tres parlen de conflictes armats, i les tres ofereixen unes històries amb una complexitat humana i una visió política que no estem acostumats quan parlem d’Àfrica. 

La xerrada serà divendres 31 de maig a les 20h. 

Font de la fotografía: Aprender sobre África.