Eduard Fisa: "La lluita de Cuba avui és corregir errors sense perdre l'essència del seu model"

Parlem amb el director de 'Conversaciones familiares', que visitarà el Festival de Cinema Llatinoamericà el pròxim diumenge 21 de març.

Un any més, i malgrat la pandèmia, La Mostra de CineBaix busca la reflexió a través de les situacions, cultures, passats compartits i conflictes presents de diferents parts del món, i algunes d'elles estan creades des de la perspectiva de cineastes de casa nostra. És el cas de l'Eduard Fisa, amb el qual podrem explorar l'estat actual de la revolució cubana al documental Conversaciones familiares, que formarà part del Festival de Cinema Llatinoamericà. El certamen, que es celebra presencialment del 18 al 22 de març als cinemes de Sant Feliu de Llobregat amb totes les mesures sanitàries corresponents, donarà visibilitat un any més a aquelles produccions centrades a les realitats llatinoamericanes passades, presents i futures. 

Amb guió de Fisa i Mireia Salgado, Conversaciones familiares segueix la història personal de Paquito, un jove cubà homosexual que conviu amb la seva família (Herena, la mare; Miguel, la parella, i Javier, el fill) i reflexiona sobre un activisme complex en una Cuba que transita de la societat socialista a un present de pragmatisme. Amb Paquito observem les restes de la revolució cubana, que es troba en un trànsit en què els ideals del col·lectiu ja no serveixen per al futur que apareix al davant. Parlem amb l'Eduard Fisa dels orígens del projecte i la situació a la Cuba de 2021. 

Com comença el projecte de Conversaciones familiares?

Doncs l'origen de tot plegat comença el 2009, fent un taller de documental a l'EICTV de San Antonio de los Baños. El meu vincle amb Cuba venia de lluny, l'any 2000 hi vaig aterrar per primera vegada i el 2001 hi vam anar amb una Brigada de solidaritat. En aquell viatge es va fer palès el conflicte intern de la societat cubana (com la nostra) amb relació a l'orientació sexual. Després de passar per l'EICTV vaig voler fer una pel·lícula que intentés parlar de les contradiccions cubanes. Plasmar els pros i contres d'una societat que, malgrat que no ho sembli, es transforma i encara lluita per construir el socialisme. Però encara era un projecte embrionari. El projecte realment es converteix en quelcom sòlid quan la meva companya de viatges i vida s'hi afegeix per tal de tirar-lo endavant. Sense la Mireia Salgado acompanyant aquest projecte i les meves cabòries, dubtes, neguits i propostes, la pel·lícula no hagués arribat a materialitzar-se. Ha estat un camí de vuit anys on només hem comptat amb la col·laboració econòmica de TVC en una part del finançament, la resta ha estat cosa nostra.

Com coneixes a Paquito i què és el que més et va cridar l'atenció d'ell?

En el procés de recerca d'informació i possibles personatges vaig anar a CENESEX, és allà on conec a Paquito que sortia de fer un taller. En aquells moments ell era un bloguer que encara no estava vinculat a cap col·lectiu. El que em va fer decidir-me per ell i al seva familia, com a únics protagonistes, va ser la seva història familiar i la seva militància política. 

Quina és la situació de Cuba amb els drets LGTBI, a nivell legislatiu i també social?

Doncs a Cuba, com diuen sovint els cubans, ho ha moltes Cubes. La situació social no és la mateixa a Santa Clara, on històricament hi ha hagut moviment LGTBI i hi ha la primera representant del Poder Popular transexual, que a zones rurals de Guantanamo per exemple. Però igual que pot passar a Catalunya o a l'Estat espanyol. Pel que fa a la legislació, aquest mes de març s'havia de presentar el nou Codi de Familia, és aquest text el que pot obrir les portes al matrimoni entre persones del mateix sexe. Fins ara el canvi més significatiu es va produir l'any 2019 amb l'aprovació de la nova constitució cubana. Un text on no es proscriu i sanciona la discriminació per identitat de gènere i orientació sexual, i es reconeix el dret de totes les persones a fundar una família.

Es parla al documental de "la revolució en trànsit" que potser necessita una actualització. Quines mancances té aquesta revolució cubana avui dia i quins reptes té al davant?

Uf! Això és el gran debat. Per mi la clau està en el fet que els mateixos cubans, i el govern, són plenament conscients que el seu sistema no és perfecte i té molts problemes. Problemes interns i externs. Ja abans de la caiguda del bloc socialista, Cuba inicia un camí de reconversió i actualització del socialisme. El socialisme soviètic que sota el plantejament estalinista s'havia venut com a comunisme ideal, s'ensorrava i Cuba havia de tornar a prendre les regnes de la revolució per mantenir la seva sobirania i no caure de nou en mans americanes. A partir d'aquí ve el moment més dur de la història recent cubana, la del "periodo especial", un moment que en Carles Bosch va retratar molt bé a Balseros. Ara el repte és sobreviure essent una illa que segueix lluitant per un model polític i econòmic que s'allunya dels paràmetres establerts per les democràcies burgeses. La lluita avui és corregir errors sense perdre l'essència del model. Per exemple Fidel va assumir la seva responsabilitat en la persecució i discriminació dels homosexuals, però cal anar més enllà i que el socialisme cubà integri la no discriminació per raons de sexe o gènere, com ho va fer l'any 1959 contra el racisme o pels drets de les dones. Pel que fa a l'economia, el repte és permetre l'existència de petits propietaris i cooperatives privades, sense que això signifiqui l'existència de grans tenidors o l'arribada de capital estranger sense control.

Si no m'equivoco, aquesta és la teva primera pel·lícula com a director. Has pensat ja en quin camins pot prendre la teva carrera com a documentalista?

Abans d'aquesta pel·líula, amb la Mireia Salgado vam fer El somriure de Smara, un curt documental. I en el camí cap a l'estrena de Converses familiars, he fet de càmera i productor en un parell de pel·lícules de companys del Màster de Documental de Creació de la UPF. Però ara per ara els camins en el sector audiovisual, m'han portat a dedicar-me a la producció com a fórmula per guanyar-me la vida. De projectes en tenim uns quants amb la Mireia i esperem materialitzar-los, el que no tinc clar encara és si jo els dirigiré.

Eduard Fisa visitarà el Festival de Cinema Llatinoamericà el pròxim 21 de març a les 18.15h. No t'ho perdis!