Eduard Gargallo i Jordi Sant: "Barcelona sempre va ser el centre neuràlgic dels negocis colonials a Guinea"

02/06/2021

El Festival de Cinema Africà de La Mostra de CineBaix aposta aquesta edició per complementar propostes cinematogràfiques amb presentacions de llibres. La cloenda d'aquest diumenge 6 de juny, es farà amb la presentació del llibre "El petit imperi. Catalans en la colonització de la Guinea espanyola", després de la projecció del documental Memòria negra (18.15h).

Al llibre Eduard Gargallo i Jordi Sant, experts en història de l'Àfrica, s'endinsen en l'experiència colonial catalana a Guinea Equatorial, fixant-se en la influència catalana en els negocis i la vida quotidiana en aquest país que va estar durant gairebé dos segles sota el domini colonial espanyol. Hem parlat amb ells sobre el paper dels catalans com a colonitzadors i també del llegat d'aquesta relació colonial.

Al llibre expliqueu que el paper de Catalunya en la colonització de Guinea va ser clau. És poc conegut aquest rol dels catalans com a colonitzadors a l'Àfrica?

Tot i que en els darrers anys en l’àmbit acadèmic s’han publicat diversos treballs que han posat de relleu aquest rol, per la majoria de la població Guinea continua sent una molt desconeguda. Però això no és nou. A diferència d’altres excolònies espanyoles (Cuba, Filipines, Marroc), durant bona part del període colonial la majoria de catalans tampoc sabien gran cosa dels territoris guineans. Fa quatre anys Antoni d’Armengol va fer un excel·lent reportatge (i un llibre) on explicava els records de molts colons catalans a Guinea, sobretot durant les darreres dècades del domini colonial. El nostre llibre, però, vol, oferir una visió més de conjunt fent un repàs històric de la relació entre Catalunya i Guinea des dels inicis de la colonització fins els primers anys de la independència.

Quin paper juguen els catalans en aquest procés? El paper de colonitzadors afecta en clau econòmica, però també cultural i religiosa? De quina manera?

Els catalans van tenir un paper primordial en l’àmbit econòmic i el religiós. Hem de tenir en compte que, de la primera fornada de terratinents i comerciants de cacau que van arribar a Fernando Poo procedents de la Península a cavall del s. XIX i el XX, la majoria eren catalans. Més tard, amb l’ampliació dels territoris colonials a la zona de Rio Muni, moltes plantacions de cafè i fusta també estaven en mans d’empresaris catalans.

Paral·lelament, el domini colonial no es pot explicar sense posar de relleu el paper de les missioneres i missioners que arribaren a finals del s. XIX amb la voluntat d’evangelitzar el territori i atraure les poblacions locals a la llengua i la cultura espanyola. Doncs entre aquests missioners van destacar els claretians i les concepcionistes, dos ordres d’arrel catalana. Només per posar un exemple: dels 12 primers missioners que arribaren el 1883 a Fernando Poo, 11 eren catalans.

Barcelona era el port important en la relació colonial d'Espanya amb Guinea? Quines conseqüències implica això?

Barcelona sempre va ser el centre neuràlgic dels negocis colonials. Port d’entrada del cacau, cafè i fusta i port de sortida dels principals productes que abastien la colònia. Amb els anys, molts dels grans empresaris colonials tenien la seu a prop del port de Barcelona i de seguida es van organitzar per defensar els seus interessos. A Barcelona, per exemple, s’editava des de 1910 l’única revista de temàtica guineana de tot l’Estat i Barcelona va veure néixer les primeres organitzacions de lobby colonial que intentaven influir en les polítiques colonials que es dictaven des de Madrid. 

Aquest pes del colonialisme català varia durant els anys de dictadura franquista? Com influeix?

El pes de Catalunya seguirà essent important i, per exemple, Barcelona serà la seu de la Casa de la Guinea Española, una de les associacions de colons més influent. I es continuarà fent una tasca significativa de lobby davant de les autoritats de Madrid, sovint amb força èxit. Ara bé, és cert que, en un context de creixement econòmic, les empreses d’altres indrets de l’Estat guanyaran pes a Guinea o que altres ports de l’Estat (València, Bilbao, Santander) li prendran una part del mercat al de Barcelona, però tot i així la principal metròpoli de Guinea seguirà essent Barcelona.

Hi ha moltes famílies i empreses catalanes que ara tenen encara nom enriquides amb la colonització de Guinea? Amb quins negocis?

El procés d’independència va significar una ruptura molt gran i la majoria d’empresaris colonials van abandonar Guinea el 1969. Durant el primers anys d’independència, durant el mandat de Macías Ngema, moltes plantacions i explotacions van ser abandonades, malgrat els intents d’algunes famílies de recuperar els negocis o de rebre indemnitzacions per part de l’Estat espanyol. Una altra cosa són els beneficis que van acumular moltes famílies durant anys gràcies a l’explotació colonial, que ben segur que van ser molt grans però que nosaltres no hem pogut quantificar en el llibre. Però pel que fa les empreses, la gran majoria van desaparèixer o van haver de transformar la seva activitat.

Un personatge clàssic de l'imaginari col·lectiu català durant molts anys és Floquet de Neu, que precisament neix del vincle colonial entre Barcelona i Guinea. Hi ha altres elements que tinguem integrats en la cultura catalana que vinguin d'aquesta relació?

Val a dir que la petjada de Guinea a Catalunya és força limitada, fet que lliga amb el pes reduït de la colònia en l’economia general espanyola i en l’imaginari popular. Potser una de les empremtes més destacades sigui la presència continuada al llarg de gairebé tot el segle XX i fins avui en dia de famílies fernandines (l’elit africana de Guinea, molt d’origen anglòfon) a Barcelona, on es relacionaven amb sectors de la burgesia catalana. Molts d’ells acabaran arrelant a Catalunya, sobretot després de la independència (famílies com els Jones, Balboa o Dougan). També hi ha objectes d’art guineà recollits durant el període colonial en alguns museus catalans, com ara el Museu de les Cultures del Món. A part, entre els antics colons o els seus descendents s’han escrit novel·les o llibres de memòries i s’han establert algunes agrupacions.