Eduardo Luque: "Ningú comenta que els serveis bàsics a Corea del Nord són públics i gratuïts"

El periodista i analista polític ens parla de la situació al règim de Kim Jong-un, un tema sobre el que aprofundirà més aquest diumenge a CineBaix després del film 'El sueño coreano'.

Abans de tot, què és el que t'uneix a Corea del Nord?

L'interés pel tema coreà ve de fa temps. De fet, el que sorprèn és la propaganda en contra d'un país petit, poc poblat i que no representa cap amenaça per ningú. Corea del Nord ni per demografía ni per capacitat industrial o tecnológica pot comparar-se als seus probables enemics, en especial el Japó i els Estats Units. Per què ha esdevingut un enemic tan aferradís d'Occident? Per què aquesta campanya de publicitat tant ferotge i tan sostinguda en el temps? Tot aixó té reminiscències d'altres crisis actuals en altres parts del planeta (Líbia, Síria, Iraq, Iran...). Aquesta és la clau del meu interés.

Per posar-nos en antecedents, podries explicar-nos com ha esdevingut aquest país una dictadura d'aquestes característiques?

Aquets país va ser envaït en 1910 pel Japó, que va instaurar un règim colonial duríssim. Durant la guerra mundial, les tropes japoneses van cometre crims de lesa humanitat contra la població civil, fent servir les dones als bordells militars per diversió dels seus soldats i oficials. La resistència contra l'ocupació la va dirigir el Partit Comunista. Després de la II Guerra Mundial, el país va quedar dividit en dues parts: el nord es va quedar per la URSS i el sud pels nord-americans, que van instaurar una dictadura feixista. Al nord, en canvi, es va instaurar una dictadura de partit únic. La Guerra de Corea (1950-1953) va fixar la línia de demarcació que es manté fins ara. Es va signar un armistici, però no la pau. La democràcia al sud del país va ser molt qüestionada, entre d'altres raons, per exemple, perquè l'última primera ministra va ser detinguda per tenir entre els seus assessors una “bruixa” (no és un acudit) que enviava maleficis als seus rivals polítics. La ministra de cultura va ser detinguda fa una setmana perquè gràcies als serveis secrets s'havia fet una llista amb més de 4000 noms d'intelectuals que calia vigilar perquè no estaven d'acord amb el règim. Per cert, formalment almenys, a Corea del Nord hi ha eleccions al Parlament: 627 membres cada 5 anys.

Quin és el problema doncs? 

Hi ha un interés evident per part dels EEUU de pressionar i anexionar-se Corea del Nord per poder fer pressió sobre la Xina i Rússia. També, i en paral·lel, empaita al seu amic Japó a gastar diners i més diners en armament. La constitució del Japó ha canviat en els útlims anys i ara permet tenir forces armades ofensives. Fins i tot es parla de que hauria de dotar-se d'armament nuclear com a autodefensa.

Així doncs, Corea del Nord no suposa un perill mundial ara mateix?

En absolut. Els dirigents de Corea no són suïcides. De fet, el president actual va ser educat en un col·legi d'elit suís. No volen ser destruïts i aixó només és possible si tens capacitat d'autodenfesa. Les baixes que pot provocar als EEUU una resposta nuclear per part de Corea són avui inassumibles per part dels EUA, que sempre ha aconseguit que siguin altres els que possin els morts.

I com creus que pot acabar aquest tira-i-arronsa amb Donald Trump? 

No crec que s'arribi al nivell d'una guerra (almenys objectivament) però hi ha factors que no són controlables. Entre ells, una errada humana d'apreciació: la creença per part del Pentàgon de que pot atacar amb un nivell de baixes assumibles, per exemple. 

El diari britànic The Guardian afirma que Corea del Nord pateix una de les crisi humanitàries més oblidades, però importants, del món. Com és això?

Realment se sap molt poc de la vida quotidiana de la gent. Encara que aparentment no hi ha desnutrició -les dades del 2014 per part de la UNESO recollien que efectivament no hi havia- l'informe parlava de menjars repetitius, però no de manca de vitamines ni proteïnes. La fam a Corea del Nord va existir quant es va desintegrar la URSS, igual que va passar a l'època especial a Cuba. Sembla ser que la situació ara está controlada.

Presentaràs a CineBaix el documental El sueño coreano, que parla sobre la propaganda al país nord-coreà. Què és el que més t'ha sorprés d'aquesta pel·lícula, o de la propaganda del país en general?

El més ridícul és potser la fixació d'alguns occidentals pel tema del pentinat de les dones i els homes, perquè és fals. En canvi ningú comenta que no es paguen impostos de cap tipus i que els serveis bàsics son públics i gratuïts.

Eduardo Luque estarà a CineBaix aquest diumenge 28 de gener a les 20.35h, després de la projecció de El sueño coreano.