La Recolectiva: "El documental 'Arrels de resistència' vol explicar una branca més de la resistència digna de la societat palestina"

Parlem amb el col·lectiu responsable del documental 'Arrels de resistència', una lectura de la història i de les lluites populars a la Cisjordània ocupada, que es presenta avui a les 19.30h a La Mostra.

Qui forma i quins objectius té el vostre col·lectiu, La Recolectiva?

La Recolectiva sorgeix a partir d'un grup de persones que es van autoorganitzar l'any 2015 per viatjar a Cisjordània, tot responent a la crida que les famílies camperoles palestines fan cada any a activistes internacionals per acompanyar-les en la collita d'olives. Aquesta crida està motivada per les dificultats que moltes famílies tenen a l'hora de fer la collita, ja que sovint pateixen atacs de l'exèrcit israelià o de població colona que resideix en assentaments il·legals a Cisjordània. A partir d'aquesta primera experiència, el grup es conforma com a col·lectiu i comencem a treballar amb dos objectius clars: sumar forces per continuar fent la collita d'olives cada any i fer sensibilització a casa nostra envers la situació i la resistència a Palestina.

Com sorgeix la idea de realitzar 'Arrels de resistència'?

Durant la primera collita, que vam fer l'any 2015, va sorgir de manera gairebé espontània el documental Collita en la revolta, que juntament amb una exposició de fotografies, hem fet servir com a eines de sensibilització en les xerrades que hem estat fent aquests últims anys. Pensem en l'audiovisual com a eina de transformació social, per això la realització d'Arrels de resistència ha estat més treballada i meditada pel col·lectiu, comptant també amb l'experiència anterior en el terreny i amb la consolidació pròpia com a grup. Un dels objectius del documental és que siguin les veus palestines les protagonistes de les nostres accions de sensibilització, ja que considerem que són elles qui millor poden explicar com és viure sota ocupació israeliana.

Per què són tan importants les oliveres per a ells?

Des de la seva creació, Israel ha dut a terme unes polítiques d'apartheid, ocupació i colonització a Palestina a través de la confiscació de terres, la demolició de cases i, des de 1967, la construcció d'assentaments il·legals a Cisjordània. L'objectiu d'aquesta política d'apropiació de terres és el de desproveir sistemàticament les palestines de la seva propietat, desplaçant les seves terres i ocupant-les per població colona jueva. Més de 800.000 oliveres han estat destruïdes per l'exèrcit israelià i la població colona jueva a Cisjordània. Cada any durant la collita, la població colona o les Forces Armades d'Israel ataquen les famílies palestines, roben les seves olives i fins i tot destrueixen els seus arbres, fent que les famílies arribin a témer per la seva vida. L'arbre d'olivera no només representa una bona part de l'economia rural i familiar a Palestina, sinó que també és part de la seva identitat, història i cultura. Quan un arbre és destruït o les olives són robades, no només s'està minvant la capacitat econòmica i la sobirania alimentària familiar, sinó que també s'anul·la el dret i la llibertat de les famílies a continuar amb la seva manera de vida, a cuidar i recol·lectar els seus arbres centenaris o fins i tot mil·lenaris.

D'alguna manera, utilitzeu les oliveres per parlar de la història del conflicte en el seu conjunt. En quin punt es troba avui dia?

Fa anys que expliquem que el que passa a Palestina no és un conflicte. Israel ha desenvolupat i continua portant a la pràctica un projecte colonial, el qual articula mitjançant un sistema d'apartheid, que des de la seva creació ha practicat la neteja ètnica per poder assentar-se i seguir ocupant el territori de Palestina. Un estat que vulnera de manera sistemàtica els Drets Humans, el Dret Internacional i que incompleix les resolucions de les Nacions Unides, com s'explica al documental.

Per què no hi ha una resposta, una solució? Què està faltant perquè pugui tenir una fi satisfactòria per a tothom?

Les demandes de mínims de la societat civil palestina per articular una pau justa, que es recullen a la campanya de Boicot Desinversions i Sancions, són de tres punts: fi de l'ocupació i destrucció del mur, dret al retorn dels i les refugiades i respecte als drets dels i les palestines que viuen dins l'estat d'Israel. Diferents personalitats com Desmond Tutu, el mateix Nelson Mandela, Stephen Hessel, Noam Chomski, Illan Pappé, Ken Loach, Angela Davis i Naomi Klein, entre moltes altres, donen suport a aquesta campanya, així com múltiples sindicats, universitats i organitzacions polítiques i socials arreu del món.

Al cap i a la fi, quin és el missatge que voleu transmetre a l'espectador d'aquest documental? És una crida a l'acció o només a la conscienciació?

El documental Arrels de resistència vol explicar una branca més de la resistència de la societat palestina, el dia a dia de l'ocupació que no omple diaris ni telenotícies, i que implica una repressió i una violència constant. Volem retre un homenatge a les famílies camperoles palestines que fan de la recollida de les seves olives un acte de dignitat, així com animar les persones que vegin el documental a seguir la crida que fa la societat civil palestina a la comunitat internacional per donar suport a les famílies camperoles durant la campanya de recollida d'olives.

No et perdis Arrels de Resistència i el posterior cinefòrum amb La Recolectiva aquesta tarda a les 19.30 h a CineBaix!