Marc Gavaldà: "A la llarga, el model petrolier genera la pèrdua cultural i territorial dels pobles amazònics"

El director de Lágrimas de aceite ens explica les motivacions darrere del seu documental, i el missatge que necessitem escoltar sobre la contaminació petrolera.

Com va sorgir la idea de Lágrimas de aceite? Per què et va interessar el tema?

A principis de l'any 2016, un seguit de notícies sobre vessaments de petroli a la conca del riu Marañón (Perú) ens va animar a emprendre un projecte urgent de denúncia per documentar les veus de la població afectada en un context d'aïllament i marginació. El col·lectiu Alerta Amazònica havíem ja explorat com impacta l'avanç de la frontera extractiva pel projecte gasífer de Repsol a Camisea, amb el documental "Alerta Amazònica". Ens motivava ara anar a conéixer de prop la situació dels pobles indígenes que conviuen amb una infraestructura vella i obsoleta com és l'Oleoducto Norperuano, al nord del país.

Quines conseqüències ha tingut i tindrà aquesta situació que retrates al documental?

L'emmetizanament quotidià i prolongat de les comunitats per hidrocarburs i metalls pesats dispersats en cada un dels vessaments de petroli, comporten afeccions contrastades a la salut de la població. La pesca, el recurs proteic d'aquests pobles, deixa d'estar disponible i l'aigua de consum diari està contaminada. En poc temps, el petroli erosiona irreversiblement la qualitat de vida de la gent, apareixen símptomes d'acumulació de metalls pesats als infants, com la pèrdua de vista i equilibri, malalties a la pell, desnutrició... A la llarga, el model petrolier genera el desplaçament de la població cap a les ciutats i la pèrdua cultural i territorial dels pobles amazònics afectats. 

És un documental de denúncia, on dones veu a gent afectada per la contaminació mediambiental. Han estat invisibilitzats? No interessa als grans mitjans el que tenen a dir?

Els pobles amazònics viuen una situació de marginació estructural al Perú, un país on la població urbana - i sobretot la classe governant - veu l'Amazonia com una regió rica però improductiva on implantar projectes extractius. Els vessaments de petroli són acceptats com un mal menor implícit al model de desenvolupament extractivista. Els pobles indígenes s'enfronten a una lluita per defensar la vida, el territori i el seu model productiu, en un context de desigualtat de condicions extrema. 

És el documental una eina perfecta per aquestes reivindicacions? En què pot ajudar?

En el nostre cas, el documental és un llenguatge que pretèn donar veu i protagonisme als pobles indígenes víctimes d'un model energètic global, i d'un poder corporatiu aliat als Estats. Un context que perpetua la impunitat ambiental i la injustícia social. Ampliar la veu dels afectats ajuda a empoderar les comunitats mitjançant la informació, a transformar la percepció de la població urbana envers l'Amazonia i apuntar als responsables dels delictes ambientals. Però no és prou. Cal acompanyar-ho amb la pressió cap a les corporacions i governs des del carrer.

Al final, realment es pot lluitar contra les grans corporacions, no només de petroli, sinó de tots els sectors? O potser és una batalla perduda?

I tant que es pot lluitar! Amb campanyes d' informació i denúncia que apuntin nom i cognoms dels responsables. Sense anar més lluny a casa nostra empreses com Repsol i Gas Natural gaudeixen de mercats captius que ens fan còmplices de les seves pràctiques de molt dubtós respecte als drets humans, per exemple, a les zones d' operació que tenen a Libia, Argèlia i Nigèria, entre d' altres. Cal transitar cap a una economia post-fòssil i recuperar la sobirania energètica.

No et perdis Lágrimas de aceite i el posterior cinefòrum amb Gavaldà aquest divendres 16 de març a les 20.30h!