SABINE SIDAWI: “EL CINEMA ÀRAB TÉ MOLT A DIR”

10/11/2016

@MireiaMullor ha entrevistat la productora Sabine Sidawi-Hamdan, que aquest vespre serà a CineBaix per presentar “3000 Layla”

Sabine Sidawi: “El cinema àrab té molt a dir”

Resident a Beirut, la productora Sabine Sidawi sap perfectament el que costa portar una pel·lícula endavant. El 2007 va crear Orjuane Produccions, una de les productores més prestigioses del Líban i gràcies a la qual ha portat endavant més de 25 projectes audiovisuals.

Avui, dijous, Sidawi visitarà CineBaix per presentar la pel·lícula 3000 Layla, un relat situat al conflicte entre Israel i Palestina i on una dona és empresonada per falsedats sobre la seva persona. La productora acudeix a la projecció d’aquest film, dirigit per la cineasta Mai Masri, per obrir debat sobre la seva temàtica, així com per aportar la seva visió del cinema àrab més actual.

Hem parlat amb ella del panorama actual del cinema de la zona, i de com d’important és la presència femenina al cinema, que bé representa Masri i ella mateixa.

Què ens pots dir de '3000 Layla'?

És molt difícil fer pel·lícules en general, però és més difícil encara quan és una pel·lícula com 3000 Layla. La seva valentia li ha permès crear una història que apunta directament a la injustícia social i la pèrdua total de la humanitat en un conflicte com el de Palestina i Israel.

És un problema sense solució?

Sincerament penso que el que està faltant en aquest conflicte és la voluntat de la comunitat internacional per aturar aquesta injustícia. Crec que certament hi ha molta compassió i simpatia, però no una voluntat real de canviar les coses i dir prou als abusos que pateix el poble palestí. Es podria fer molt més per aquelles persones, però els interessos són massa grans.

A la pel·lícula, podem veure una perspectiva femenina del conflicte. Són bons temps per als personatges femenins forts, dins i fora del cinema?

Sempre és bon temps per a personatges femenins! Són molt necessaris, i no només dins de les pel·lícules i en el seu procés de producció, sinó també a la vida en general. El que està clar és que les dones fortes creen una societat sana.

Ets productora a Beirut. Què ens pots dir del cinema que es fa allà?

L’Orient Pròxim ha estat, i ho continuarà sent, una zona conflictiva. En aquestes circumstàncies, pel que fa al cinema, hi ha moltíssimes històries interessants i necessàries que explicar. Les societats on les persones viuen en situacions límit són normalment focus de creativitat i talent, fins a un punt molt extrem. Les pel·lícules que vénen d’allà són sempre sinceres, fortes i impredictibles.

Quins són els temes que preocupen aquest cinema?

Crec que el cinema àrab, en general, està interessat en tots els temes imaginables, des dels socials fins als polítics i passant, inevitablement, per les qüestions humanes i la posició de la dona en un entorn cultural concret. Igual que en altres països, el cinema àrab té molt a dir.

Les pel·lícules nord-americanes ocupen la majoria de les pantalles d’exhibició. És bo per a la societat que sigui així?

El cinema és una cultura que va més enllà del més pur entreteniment, però aquesta és també una de les seves funcions. Hi ha d’haver pel·lícules per a tots els gustos i situacions. Crec que cada país ha de promoure més el seu patrimoni cinematogràfic nacional i donar-li suport perquè pugui continuar desenvolupant-se. Encara que el cinema local no pot competir amb les grans produccions que arriben d’Amèrica, almenys aquestes produccions independents existeixen i tenen incentius per esdevenir més creatives i més representatives de la societat nacional en la qual s’emmarquen. Així que, vist des d’aquest perspectiva, la presència del cinema nord-americà pot ser fins i tot positiva.

Les pel·lícules poden canviar les coses?

No crec que les pel·lícules puguin canviar coses significatives. Si fos així, no hi haurien més guerres ni odi al món. Però sí que penso que poden exercir una funció també important: obrir els ulls i ampliar els horitzons de molta gent.

Què penses de La Mostra?

Crec que és necessària, i que molts altres cinemes locals haurien de seguir el seu exemple. És important el que fan.