Mali entre bastidors
Si es pogués mesurar el progrés d'un país per les pel·lícules que projecten els seus cinemes, Mali quedaria en molt mal lloc: en una de les sales de la seva capital, Bamako, segueixen passant cintes de fa cinc anys perquè no hi ha pressupost per comprar-ne de noves. Aquest exemple tan desolador potser no és representatiu de la immensa realitat d'aquest país del Sahel africà, on sí que s'exhibeixen pel·lícules actuals, per cert, però és una metàfora que ha servit al cineasta David Reznak per justificar el missatge del seu documental CC1682: que hi ha una Àfrica molt endarrerida encara, una Àfrica que no progressa. A la cinta [...] se n'assenyalen els culpables: el capitalisme i l'economia de lliure mercat imposades per Occident com una nova forma de colonització.
El documental, rodat el 2011, intenta desentranyar què va passar perquè l'Imperi Malià dels mandingues que va prosperar a la baixa edat mitjana amb l'or, la sal i el coure, sigui al segle XXI un país amb grans dificultats per avançar. Avui, Mali és a la cua en l'índex de desenvolupament humà (el 179 de 188) i el 50,6% de la seva població viu amb menys d'1,25 dòlars al dia.
CC1682, de dues hores de durada, escodrinya la vida maliana entre bastidors i la seva quotidianitat sense floritures ni exotismes: el cavaller que es guanya la vida amb una bàscula llogada per pesar mercaderies en un port, el sindicalista del cinema que lamenta els acomiadaments després de la privatització de les sales, el pagès que treballa les terres en xancletes i reclama ajudes estatals per comprar una arada i ser més productiu o l'estudi de fotografia on es retraten persones d'allò més diverses. En tres ciutats –Bamako, Segou i Mopti– homes i dones es posen davant la càmera de Reznak i reflexionen, critiquen i, sobretot, ensenyen un fragment del seu dia a dia i dels seus problemes. "Des del començament volia explicar les relacions entre Occident i Àfrica a través de la Història en boca de personatges oprimits. A partir d'aquí vaig començar a buscar i em vaig fer una sèrie d'amics que van acabar sent els protagonistes perquè podien fàcilment articular aquest discurs", explica el director, que ha viscut dos anys a Mali.
[...]
A CC1682, fins i tot el títol del treball té el seu simbolisme: és el número de matrícula d'una flamant locomotora la foto de la qual adornava els pamflets promocionals dels anys vuitanta de la línia ferroviària entre Mali i el Senegal. "A Bamako vaig caminar un dia investigant per les vies i vaig acabar en un desballestament on vaig trobar la mateixa locomotora totalment destrossada. Era la metàfora perfecta", narra Reznak. El tren és, precisament, una de les claus de la pel·lícula: rescata la història de com es va intentar reprendre el trànsit ferroviari amb el Senegal i com, després d'un èxit incipient gràcies a acords bilaterals, préstecs i un gran treball de millora de les vies, el projecte va acabar saquejat i enfonsat. "Van enviar polítics que no tenien ni idea de què era l'empresa del ferrocarril a gestionar-la i, com que els diners sortien per a altres coses, no va funcionar. Les decisions del poder polític van fer que el ferrocarril s'enfonsés, ho van fer a posta", sosté un entrevistat.
[...]
CC1682 mostra una realitat maliana pessimista, una societat pluriempleada, empobrida i trepitjada per un progrés que no sembla anar amb ells, però també és un cant al país i a la seva gent a través d'imatges intimistes i senzilles que s'acosten a l'espectador, un Mali que també és molt real i on hi ha la lluita feminista, els avenços en l'educació de nens i nenes, l'orgull per la feina ben feta, l'emprenedoria, l'amor pel camp i el sentit de l'humor. [...]
Lola Hierro – elpais.com
