CHOUF

‘Chouf’: "Visc on es compren les xutades"
 

2016.05.15 - CANES 2016: Amb aquesta ficció romana, Karim Dridi constata de manera realista l'estat d'urgència social en una ciutat gangrenada pel tràfic de drogues

"Ells ens amenacen, ens turmenten, ens abaten, ens maten, ens insulten... volen els nostres caps". Una lletania sobre un fons negre que dona pas a un rap de Casey amb plans accelerats sobre els nombrosos sentinelles de l'organització del tràfic de drogues al mig de la ciutat de Marsella. Amb Chouf , presentada en una projecció especial en el marc de la selecció oficial del 69è festival de Canes, Karim Dridi posa la seva atenció a l'epicentre d'una realitat social local que ressona des de fa anys en els mitjans de comunicació nacionals com una successió de venjances a tir de kalàixnikov amb els crits caricaturescos dels edils marsellesos com a teló de fons.

El director es mostra, com sempre, còmode amb actors joves i bellugant-se pels barris més calents per capturar la vida quotidiana sense desnaturalitzar-la més del que ja ho exigeixen l'enfocament novel·lesc i els ressorts de tragèdia antiga amb els quals ha decidit abordar l'assumpte. Així, Dridi aconsegueix en aquesta última entrega de la seva trilogia sobre Marsella després Bye-Bye (1995) i Khamsa (2008) transmetre el seu missatge sobre el determinisme social d'una ciutat gueto de la qual és difícil escapar. Aquest és el cas del seu personatge principal, Sofiane (Sofian Khammes), un alumne de l'escola de comerç de Lió que torna uns dies per estar amb la família, al cor d'un barri on el seu germà gran, Slimane, està ficat en el tràfic d'haixix. En visitar els seus amics d'infància, tots ficats ja en la droga, Sofiane (que en la seva joventut també va ser un delinqüent veterà) veu com li supliquen que no faci preguntes, que "no es quedi gaire per allà".

Però les armes, les metralladores que un prova per riure una mica als descampats veïns, faran parlar un cop més la pólvora i Slimane és assassinat. Ficat en una espiral de culpa per no haver actuat quan ja circulava un rumor sobre un sospitós, un competidor en el tràfic de drogues, Sofiane no torna a Lió i comença a assetjar la "banda" del seu germà, dirigida per un antic pres que és pur múscul i es diu Reda (Foued Nabba), perquè la venjança es consumeixi. Al principi el dissuadeixen però acabarà obtenint el que vol, poc abans d’adonar-se que "quan es comença, ja no hi ha marxa enrere".

Chouf traça un retrat bastant ajustat d'aquesta joventut salvatge que marca la llei i alhora està atrapada a la seva ciutat gueto i d'unes famílies que sovint es veuen dependents dels recursos d'una economia submergida que les obliga a allunyar-se del "camí recte" en un context de pobresa avançada. La cinta [...] pren prestats passatges clàssics del gènere amb la seva paranoia ambiental, les seves venjances en les altures que treuen el cap a les cales, les seves entregues de paquets i la seva logística; però Karim Dridi ofereix una mirada benvolent als seus personatges i centra els seus propòsits en l'amistat i la solidaritat regnants als barris més que en la foscor amb què sovint ve retratat aquest univers. La tragèdia en aquesta obra és tan col·lectiva com individual, ja que fins i tot el talent que és capaç de superar els seus límits i el seu determinisme social es veu inexorablement aspirat pel vòrtex negatiu del seu entorn.

Fabien Lemercier - Cineuropa