La jungla d'asfalt
Duríssim film brasiler sobre la vida a Cidade de Deus, un dels suburbis més deprimits de Rio de Janeiro. Fernando Meirelles parteix d'una novel·la de Paulo Lins, que incorpora elements de la seva experiència personal quan vivia entre faveles miserables. Amb múltiples personatges, gairebé tots negres i mulats, molts nens i adolescents, la majoria de menys de 20 anys, el fil conductor és el personatge del Buscapé. A través de la seva mirada en tres temps –finals dels 60, els 70, principi dels 80– assistim a la degradació pel narcotràfic d'una barriada ja per si mateix miserable.
Meirelles roda sense concessions. Ni un mil·ligram de sentimentalisme, res que tranquil·litzi la consciència d'un públic ja per si mateix letàrgic davant les tragèdies del món. Domina un estudiat aire documental. De l'època, narrada amb classicisme, en què el Buscapé és una criatura i encara s'entreveuen en ell i els seus companys vestigis d'innocència, es passa als anys, comptats amb càmera nerviosa, en què es converteix en adolescent, quan la droga campa en llibertat i la violència aconsegueix extrems inaudits. A la pel·lícula hi caben tots els excessos: l'ús d'armes a una edat primerenca, la promiscuïtat sexual, les lleialtats mal enteses, la venjança… I aquí pugnen per sortir alguns trets d'humanitat. Però falten les oportunitats d'alfabetització o aprenentatge d'un ofici, capaces de salvar els que podríem anomenar “infants de l'infern”. Només el Buscapé sembla tenir al seu abast una taula de salvació, gràcies a la seva afició a la fotografia. La intenció de Meirelles, que l'espectador miri directament a l'horror, està aconseguida. Encara que sigui de vegades a costa de ferir, la fuetada no deixa indiferent.
Actors de si mateixos
La majoria dels actors són no professionals i coneixedors en carn pròpia del que explica el film, fet que ajuda en gran manera a la credibilitat. El meritori guió de Bráulio Mantovani introdueix claredat en una història complicada, el repartiment coral de la qual, amb entrellaçament múltiple de subtrames, es prestava a la confusió.
Redacció – decine21.com
Descarrega't la fitxa (389.05 KB)