CONCRETE UTOPIA

Veïns atrinxerats

Seül pateix un terrible terratrèmol. Només queda dret el complex d'apartaments Hwang Gun, amb cent residents que s'atrinxeren a l'interior, per evitar que els supervivents de l'exterior entrin buscant-hi refugi. Després que demostri la seva valentia llançant-se a una casa en flames com un bomber salvador, a Yeong-tak el trien líder. Amb els seus veïns estableix tres regles que cal seguir enmig del desastre: només els residents poden entrar a l'immoble, es prendran decisions mitjançant consens i es repartiran racions en proporció a l'esforç dut a terme per cada resident.

Corea del Sud ha enviat com a representant per a l'Oscar aquesta suada ciència-ficció social, que als qui coneguin el cinema del país oriental els portarà ràpidament a la memòria Snowpiercer, de Bong Joon-ho, per partir del típic relat distòpic per fer un retrat social. La idea sona a mil vegades vista, i tot és previsible, però es denuncia la insolidaritat davant dels refugiats, o als que venen de llocs amb pitjors condicions econòmiques i es parla de la depravació humana en circumstàncies extremes, quan resulta difícil mantenir la moralitat, fins i tot per a aquells amb més sòlides conviccions. També es detallen les dificultats per organitzar-se després d'un desastre, amb el bescanvi com a alternativa quan ja no valen els diners.

Suposa el tercer llargmetratge com a realitzador i guionista d'Eom Tae-hwa, antic ajudant de direcció de Park Chan-wook, que aprofita força el nodrit pressupost. Igual que altres compatriotes seus, concep plànols impressionants, com a l'arrencada, quan un dels protagonistes comprova com el seu bloc és l'únic que queda dret, o l'escena final, que no convé revelar. Tots els actors convencen, encara que crida l’atenció Park Ji-hu, com una nouvinguda, Hye-won, que trastocarà l’ordre rudimentàriament establert.

Juan Luis Sánchez – decine21.com