Ernest Cole va ser un dels primers artistes que va fotografiar l'apartheid i el va mostrar al món. El 1967 va publicar el seu llibre de retrats fotogràfics, House of Bondage, on va mostrar l'alt grau d'esclavatge dels negres segregats davant de les barbaritats blanques del govern de Pretòria. El seu llibre va ser prohibit a Sud-àfrica i Ernest Cole va marxar a l'exili als Estats Units. A Nova York, Cole va continuar fotografiant la gent passejant pels carrers, la segregació racial als poblats del sud i va ser testimoni de les transformacions vitals que van tenir lloc entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta.
Es va convertir en un prestigiós fotoperiodista i les seves velles fotos de Sud-àfrica van fer la volta al món. Ernest Cole, però, era lluny de la seva Pretòria natal, lluny de casa seva i dels seus. L'exili es va convertir en una terrible experiència vital que va marcar la vida. No va suportar la llunyania, el contacte amb el seu propi món, i a principis dels vuitanta va desaparèixer. El món va oblidar Ernest Cole fins que es van tenir notícies de la seva mort el 1990, als 49 anys.
El 2016, en un banc d'Estocolm, el nebot de Cole i altres membres de la família van descobrir l'existència d'un valuós fons fotogràfic amb milers de negatius d'imatges inèdites capturades per la càmera de Cole tant als anys de joventut a Sud-àfrica com als Estats Units. A partir d´aquest material, situant sempre les fotografies en primer pla, Raoul Peck ens explica el trajecte del reconeixement a l´oblit d´un fotògraf que va denunciar la intolerància d´un règim polític. Peck barreja les fotografies amb imatges d'arxiu del mateix Cole, textos autobiogràfics i un retrat global del pas que va experimentar Sud-àfrica des de l'abolició de l'apartheid fins a la creació de l'anomenada comissió de la veritat. Tot i el to didàctic del viatge que proposa la pel·lícula, hi ha quelcom essencial que perviu amb força: la qüestió de l'exili. Raoul Peck ens parla del dolor del desarrelament i de l'angoixa que genera la pèrdua de les pròpies arrels.
Àngel Quintana (Canes 2024) - caimanediciones.es