La veu àrab que dona títol al film significa “cremat”, però en argot tunisià també fa referència a aquells emigrants il·legals que creuen el Mediterrani a la recerca d'una vida millor.
Doble, i fins i tot triplement fornejada, la cremor d'Ali, protagonista de Harka, no és subtil. Ni en l'acurat treball d'Adam Bessa (Alta costura, Tyler Rake), premi a la millor interpretació a la secció Un Certain Regard del Festival de Canes i rostre revelació en el cinema francès, ni en la direcció del cineasta novaiorquès d'origen egipci Lotfy Nathan.
Director del documental 12 O'Clock Boys sobre una banda de ciclistes il·legals a Baltimore, Nathan canvia el terç per al seu debut en la ficció amb una història de tints socials que ha portat per un camí proper al thriller, amb un ritme i una intriga que contrasta amb la intenció verista també present.
Inspirada lliurement en la història de Mohammad Bouazizi, icona revolucionària de la Primavera Àrab del 2010 a Tunísia, deu anys després, en un país que ha tornat pel camí de la impotència i la resignació, la ràbia de l'Ali es transforma, davant les desigualtats (i de forma molt semblant al protagonista de Surcos de Nieves Conde en la postguerra espanyola), en una cerca d'una sortida a qualsevol preu. Aquesta lluita, expressiva, descarnada i inútil, contrasta amb la tesi del film (s’explica en una televisió) i la seva anunciada catarsi final.
Carlos Marañón - Cinemanía
Descarrega't la fitxa (245.79 KB)