Hayati (mi vida)

Títol original 
Hayati (mi vida)
Títol en castellà 
Hayati (mi vida)

HAYATI (My Life) TRAILER

Fitxa tabs

Sinopsi

El 2015, en la seva fugida de Síria, Ossamah i el seu fill petit van ser víctimes d'una traveta a la frontera hongaresa per part d'una reportera. La imatge es va fer viral, i es va convertir en una de les icones més vergonyoses del conflicte. Paradoxalment, això li va permetre arribar a Madrid. La resta de la família, estan estancats a Turquia. El seu exemple ens permet reflexionar sobre la supervivència de les famílies sirianes atrapades a Turquia. Què se’n va fer dels seus somnis? Hayati (mi vida) és la història d'Ossamah, però també de Moatassam, Youssef i Muhannad, tres prometedors futbolistes sirians a qui la guerra els va arrabassar el seu futur. (filmaffinity.com)

Premis i seleccions

Festival de Màlaga 2018

DocsBarcelona 2018

Crítica

El documental 'Hayati' retrata les vides "estancades" de refugiats i exiliats sirians

ACN Barcelona.- La periodista hongaresa de televisió Petra Laszlo va fer la traveta a Ossamah Al Mohsen i el seu fill en la seva desesperada fugida de Síria l'any 2015. La imatge es va tornar viral i va aixecar una onada de protestes. Paradoxalment, això va permetre a Ossamah Al Mohsen i al seu fill arribar a Madrid. La resta de la seva família encara estan estancats a Turquia. El documental Hayati (mi vida) de Sofi Escudé i Liliana Torres és la història de l'Ossamah i també d'en Moatassam, en Youssef i en Muhannad, tres prometedors futbolistes sirians als quals la guerra els va arrencar el seu futur. Liliana Torres ha dit [...] que volien que Hayati (mi vida) fos una finestra al món per explicar la història dels refugiats i exiliats sirians i pel que estaven passant. [...]

Liliana Torres ha explicat que la imatge tan mediàtica de la traveta de la periodista és la punta de l'iceberg del documental, ja que arran d'això van descobrir que Ossamah Al Mohsen i el seu fill viuen a Espanya i separats de la seva família. "Això per ells és un nou període de l'exili", ha apuntat Torres.

"Vam decidir anar a conèixer la família a Turquia i els jugadors sirians que a Síria jugaven en una lliga professional i com després es van quedar estancats". Sofi Escudé, codirectora de Hayati, ha dit que els protagonistes no són gent que s'ha quedat en una situació de perill de mort o de supervivència molt difícil, com la gent que està als camps, però "sí que s'han quedat en una situació d'estancament, que cap de nosaltres voldria ser qualsevol d'ells. Tenien un futur i s'han quedat sense".

Les dues directores van decidir que volien fer un documental molt cinematogràfic que fos una finestra a la vida d'aquestes persones sense intervenció visible dels documentalistes ni entrevistes a càmera. "Tot el que va passar ho anàvem seguint i ells van marcar el límit, i van estar molt oberts", ha dit Torres. Com ha apuntat Escudé, el seu treball va ser anar agafant confiança entre tots.

El documental també inclou animació. Torres ha declarat que la part que explicaven del passat dels protagonistes no la podien retratar i per això es van decantar per l'animació. "Va ser un repte bastant gran", ha explicat Escudé. [...]

Redacció – lavanguardia.com

Sessions programades

diumenge 18 nov. - 20.30
Sala 4

Fitxa tècnica

Guió 
Sofi Escudé
Liliana Torres
Fotografia 
Alberto Borque
Durada 
80 min
País 
Espanya
França
Turquia
Gènere 
Documental
Música 
Joan Pons
Gès Burgès
Secció de La Mostra