JARTUM, FUERA DE JUEGO

2019.02.14 - BERLÍN 2019: El primer llarg documental de la directora sudanesa Marwa Zein se centra en el paper de les jugadores de futbol en un país amb una societat estrictament islàmica

Khartoum Offside, el títol del primer llargmetratge documental de la cineasta sudanesa Marwa Zein, ens recorda inevitablement una altra pel·lícula sobre les dones i el futbol en un país islàmic: la meravellosa Offside (Fuera de juego) (2006) de Jafar Panahi. Mentre que en aquesta pel·lícula les dones es feien passar per homes per aconseguir entrar a l'estadi i veure un partit, en l'animat, commovedor i de vegades poètic documental de Zein, les heroïnes lluiten pel seu dret a jugar a aquest esport i poder formar part de la selecció femenina de futbol del seu país. [...]

Al principi de la pel·lícula apareix un text d'obertura que diu: "En el règim militar islàmic del Sudan està prohibit que les dones juguin a futbol i facin pel·lícules. No obstant això..." Això genera certa confusió inicial en l'espectador, ja que les escenes que segueixen a continuació demostren clarament el contrari. Veiem diverses dones (algunes amb el cap cobert i d’altres sense cobrir) jugant a futbol en un camp improvisat. Tot i que la pel·lícula no fa cap referència temporal específica, les notes de premsa indiquen que es va filmar durant un període de cinc anys, per això és probable que la llei no fos gaire estricta, o bé que hagués estat modificada durant aquest temps.

No obstant això, aquest conflicte sociopolític-humanístic queda relegat a un segon pla en la vida, les creences i els somnis de les protagonistes. La més important de les cinc, i també la més apassionada del futbol, ​​és Sara, una noia de cabells arrissats que mai es cobreix el cap. És una gran seguidora del FC Barcelona i està més que disposada a aconseguir que el futbol femení guanyi reconeixement i un caràcter oficial en un país que es troba en un caos constant. La pantalla s'il·lumina cada vegada que la càmera de Zein captura la seva resplendent mirada i el seu gran somriure.

En veure-la fer broma amb les seves amigues i possibles companyes d'equip sobre com de difícil seria colpejar la pilota amb el cap portant vel, ens adonem que aquestes dones són ànimes lliures, tot i que la societat religiosa i dominada per homes en la qual viuen intenti tallar-los les ales moltes vegades. En general, el documental és bastant optimista i sovint alegre, i la càmera de Zein ens regala meravellosos moments de companyonia als assolellats i polsosos carrers de Khartum, així com l'esforç de les noies per aconseguir competir amb jugadores d'altres països.

Tampoc és que no toquin el tema de la política. A la pel·lícula s'observen diversos debats sobre la secessió del Sudan del Sud i per què Sudan forma part de la Lliga Àrab. Com argumenta una de les noies: "Som musulmanes, però som africanes, no àrabs".

L'última part del documental se centra en l'elecció de càrrecs de la federació i en l'esperança que una nova presidenta de la secció femenina pugui tenir l'oportunitat de lluitar per una selecció femenina en condicions que aspiri a competir en el Mundial.

Entre les escenes majoritàriament dinàmiques i de tall ràpid de diàlegs i partits de futbol, ​​trobem una seqüència especialment bonica i poètica en la qual la càmera de Zein s'atura en el cos nu d'una de les noies i ofereix plans de gran detall que revelen poc més que la textura de la seva pell. Pot ser que siguin aficionades al futbol en una societat musulmana estrictament patriarcal, però les protagonistes són, per sobre de tot, dones joves molt conscients del seu sexe i del seu cos, i amb la necessitat d’apoderar-los i protegir-los.

Vladan Petkovic (cineuropa.org)