14/02/2025 - BERLINALE 2025: El documental híbrid d'Ibrahim “Snoopy” Ahmad, Timeea Mohammad Ahmed, Rawia Alhag, Phil Cox i Anas Saeed narra la història de terror i esperança que han viscut els seus protagonistes.
La recent història del Sudan ha estat marcada per les dictadures i els cops d'Estat. Tot i això, aquests complexos esdeveniments passen a un segon pla a Khartoum, un documental híbrid realitzat pel guionista i director britànic Phil Cox, l'institut de cinema independent Sudan Film Factory i els cineastes sudanesos emergents Anas Saeed, Rawia Alhag, Ibrahim “Snoopy” Ahmad i Timeea M. Ahmed. La pel·lícula, projectada a la secció Panorama de la Berlinale després de la seva estrena mundial a Sundance, se centra en les experiències de cinc protagonistes que es van veure obligats a fugir a l'Àfrica Oriental en esclatar una nova guerra civil entre l'exèrcit i la milícia el 2023.
En aquell moment, Cox havia començat a treballar amb els cineastes locals, filmant amb iPhones donats, mentre l'esperança il·luminava la ciutat que, segons els protagonistes, uneix tots els sudanesos, transcendint l'enfrontament entre les identitats àrab i africana. Quan va començar la guerra, els diners de la producció es van utilitzar per treure del país els directors i els protagonistes, que es van reunir a Kenya. Finalment, la pel·lícula es va acabar emprant cromes i animacions.
Alternant imatges íntimes del període anterior a la guerra, recreacions i relats basats en els records i les esperances dels protagonistes, la pel·lícula es converteix en una muntanya russa emocional en què l'esperança és substituïda per la por i la bellesa xoca amb els horrors de la guerra, el racisme i el desplaçament. En el muntatge inicial, que combina talls dinàmics amb fons psicodèlics que representen estats onírics, coneixem en Majdi, un funcionari de mitjana edat; el jove Jawad, un voluntari de la resistència; la Khadmallah, venedora ambulant de te i mare soltera de 27 anys, i els joves Lokain (11) i Wilson (12), recol·lectors d'ampolles i millors amics.
L'enfocament adoptat pels cineastes amb els protagonistes és extremadament proper i personal. Són personatges de carn i ossos, la presència dels quals és encara més intensa en els alegres primers plans filmats amb iPhone. Davant la pantalla verda, interpreten els seus records, sovint substituint els amics i familiars de cadascú. De vegades, aquestes escenes representen entorns reals que apareixen en segon pla, mentre que altres vegades la pantalla verda s'utilitza per mostrar animacions que recreen els seus somnis: en Majdi, un criador de coloms, sobrevola Khartum en un colom gegant, fumant xixa amb un somriure a la cara mentre es veu a si mateix estirat a terra amb el seu fill. En Lokain i en Wilson munten un lleó a la recerca d'un tresor amagat. La qualitat variable de les imatges, procedents d'iPhones o de càmeres professionals, així com l'ampli rang dinàmic emocional de la banda sonora, que oscil·la entre esperançadora, lúdica i tensa, reflecteixen adequadament els alts i baixos de les seves experiències.
La quarta paret desapareix sovint quan veiem l'equip amb el material de rodatge, i els sentim parlar amb els protagonistes sobre la millor manera de dur a terme les seves recreacions a través del croma. De fet, no hi ha cap “paret” entre els cineastes i els personatges: quan un dels protagonistes es posa a plorar després de recrear un record dolorós, el director entra en el pla i s'uneix a l'abraçada col·lectiva. Tots són sudanesos, independentment del seu origen ètnic i social, i Khartoum reflecteix aquest fet com un veritable treball de col·laboració entre cineastes i protagonistes.
Vladan Petković – cineuropa.org
Descarrega't la fitxa (237.83 KB)