LA HIJA CONDOR

SOBRE LA PEL·LÍCULA

Álvaro Olmos Torrico presenta 'La hija còndor', una èpica andina sobre identitat, tradició i el dret a triar el propi destí

Després de ser guardonada al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana, aquesta producció entre Bolívia, Perú i Uruguai competeix ara a la Secció Oficial del Festival de Màlaga

El director bolivià Álvaro Olmos Torrico ha presentat el seu nou llargmetratge La hija cóndor, amb què competeix a Secció Oficial del Festival de Màlaga. Es tracta d'un relat poètic que enfronta l'herència ancestral amb els somnis de llibertat, una èpica andina sobre identitat, tradició i el dret a triar el propi destí que integra un missatge reivindicatiu per la preservació del quítxua, protegint-ne l'ús al món contemporani.

[...] Ambientada als Andes bolivians, la pel·lícula submergeix l'espectador en la vida de la Clara, una noia que ha heretat de la seva mare adoptiva l'ofici ancestral de partera i el coneixement dels cants rituals amb què les dones de la seva comunitat acompanyen els parts. Tot i això, la protagonista somia abandonar la seva aldea i convertir-se en cantant folklòrica a la ciutat, un desig que desencadena un conflicte entre la tradició col·lectiva i l'aspiració individual.

El cineasta ha explicat que el detonant del llargmetratge ha estat el seu interès per explorar la cosmovisió andina i les tensions que viuen moltes comunitats indígenes davant dels canvis socials i culturals. D'aquesta manera, la història intenta capturar el moment en què una persona ha de decidir entre continuar amb un llegat ancestral o obrir-se camí cap a una vida diferent.

Sobre els seus personatges, el director ha destacat que la Clara –interpretada per María Magdalena Sanizo– representa precisament aquesta cruïlla entre la pertinença a una comunitat i la necessitat de construir una identitat pròpia. Per això, s'ha esforçat a plasmar aquesta tensió que també travessa moltes històries contemporànies a l’Amèrica Llatina, on les noves generacions busquen redefinir la seva relació amb les tradicions heretades.

Per la seva banda, Sanizo s'ha centrat en la dimensió simbòlica del relat i la manera com la pel·lícula utilitza la música com un element narratiu fonamental. Per a ella els cants que apareixen a la història no només formen part de l'univers cultural de la comunitat, sinó que també reflecteixen el vincle espiritual que uneix les dones amb la natura i amb els cicles de la vida.

A més, l'actriu també ha ressaltat el desafiament interpretatiu de treballar amb un personatge profundament connectat amb el seu entorn i un imaginari cultural molt específic. Des de la seva perspectiva, la pel·lícula proposa una mirada respectuosa i emocional cap a les tradicions indígenes, allunyant-se dels estereotips amb què sovint s'han representat aquestes comunitats al cinema.

La seva companya de repartiment, Iris Sigalit ha manifestat que el llargmetratge també parla dels somnis i de la necessitat de prendre decisions difícils per perseguir-los. En aquest sentit, ha explicat que la història mostra com aquest desig de llibertat pot entrar en conflicte amb el pes de la comunitat, generant dilemes personals que travessen tota la vida dels personatges. Marisol Vallejos Montaño i Nelly Huayta completen el repartiment.

Finalment, el director ha conclòs que la pel·lícula es construeix a partir de forts contrastos visuals i culturals, des del silenci dels paisatges andins fins al soroll de la ciutat o les tradicions mil·lenàries davant de les aspiracions contemporànies. Aquesta dualitat esdevé un dels motors emocionals del relat i l'eix de l'evolució del protagonista.

[...]

festivaldemalaga.com