06/11/2020 - La pel·lícula del suís Marc Wilkins presenta el dia a dia d'una família d'immigrants clandestins a la Nova York de l'era Trump
The Saint of the Impossible, el primer llargmetratge del director suís Marc Wilkins, estrenat mundialment (en format digital) a la Mostra Internacional de Cinema de São Paulo (del 22 d'octubre al 4 de novembre), està basat en una novel·la del guardonat escriptor holandès Arnon Grunberg. Des del seu primer curtmetratge, Hotel Pennsylvania, que va tenir la seva estrena al Festival de Clermont-Ferrand el 2012, Marc Wilkins s'ha interessat per la vida quotidiana dels immigrants que arriben als Estats Units, un lloc que no sempre els rep amb els braços oberts. En aquesta ocasió, se centra en una família de peruans seduïts pel somni americà.
El trio de protagonistes de The Saint of the Impossible està format per la Raffaella, una mare d'uns 30 anys (interpretada per Magaly Solier, actriu peruana coneguda principalment pel seu paper a la pel·lícula La teta asustada de Claudia Llosa) i els seus dos fills adolescents, el Tito i el Paul. Tots tres se les arreglen, per a bé o per a mal, a base de feines precàries i cursos d'idiomes adreçats a tots aquells que, com ells, busquen acostar-se a un somni americà que sembla vetat per a ells. La Raffaella, que no perd l'ànim malgrat el cansament diari, coneix un escriptor al restaurant de menjar ràpid on treballa, un home realment ambigu però aparentment inofensiu anomenat Ewald. Encara que sembla genuïnament interessat a ajudar la família, la Raffaella es troba ràpidament aclaparada pels esdeveniments. Convençut que el seu pla pot tenir un gran èxit, l’Ewald la convenç per deixar la seva feina i començar un negoci de menjar mexicà especialitzat en burritos (tot i que la Raffaella no és mexicana, una confusió racista que es percep com a banal). Aquest negoci casolà i il·legal corre el risc de destapar la situació de la família i aconseguir que els expulsin del territori nord-americà.
En paral·lel a les desgràcies de la Raffaella, que malgrat tot mai no cau en el victimisme i aconsegueix lluitar contra el sistema amb els pocs mitjans de què disposa, seguim les aventures del Tito i el Paul (interpretats per Adriano i Marcelo Durand). Els dos germans, la ingenuïtat dels quals ens deixa de vegades perplexos, s'enamoren d'una fascinant noia croata (la Kristin, interpretada per Tara Thaller) que assisteix als mateixos cursos d'anglès que ells i pel que sembla està involucrada en una xarxa de tràfic il·legal. Aquest enamorament té conseqüència fatals quan la Kristin comet un assassinat, ja que la policia descobreix els germans i els envia de tornada al Perú. Tot i la gran quantitat d'esdeveniments tràgics, The Saint of the Impossible sempre manté una atmosfera agradable, que de vegades resulta sorprenent, especialment en estar tan acostumats a presenciar imatges dures gairebé insuportables. Aquesta forma poc habitual de procedir s'explica pel desig del director de no caure mai en una mena de pornomisèria esnob: “No vull que el públic senti llàstima pels personatges, perquè la llàstima sol implicar una actitud paternalista. Vull que el públic admiri aquests immigrants, que els animi i se senti commogut per ells, però des d'un punt de vista igualitari”. Encara que la franquesa de la pel·lícula pot resultar molesta, la màgia que desprèn sembla encaixar a la perfecció amb els personatges, perduts en un món els perills del qual no semblen entendre del tot.
Giorgia Del Don – cineuropa.org
Descarrega't la fitxa (252.33 KB)