LA TERCERA ESPOSA

Títol original 
The third wife
Títol en castellà 
La tercera esposa

LA TERCERA ESPOSA (The Third Wife) - VOSE

  Llengües Vietnamita subtitulada en espanyol

Fitxa tabs

Sinopsi

Al Vietnam rural del segle XIX, la jove May, de 14 anys, es converteix en la tercera dona de l’adinerat hisendat Hung. Aviat aprendrà que només pot millorar la seva posició reafirmant-se com una dona capaç de donar a llum un home. Quan es queda embarassada, les esperances que té May d'ascendir en l'escala social es converteixen en una temptadora possibilitat. Enfrontada a l'amor prohibit i a les seves devastadores conseqüències, May finalment comença a acceptar la brutal veritat: les seves opcions són escasses i limitades. (sansebastianfestival.com)

Premis i seleccions

Festival Internacional de Cinema del Caire 2018

Millor contribució artística, competició internacional (Ash Mayfair)

Festival Internacional de Cinema de Chicago 2018

Premi Gold Hugo a la competició de nous directors (Ash Mayfair)

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2018

Premi TVE Otra Mirada (Ash Mayfair)

Festival Internacional de Cinema de Toronto 2018

Premi NETPAC (Ash Mayfair)

Crítica

Fins fa poques dècades a gran part del món el destí de moltes dones joves i nenes s'establia al marge de la seva voluntat a través de matrimonis concertats entre les famílies. Una pràctica que en l'actualitat encara sobreviu, amb milions de nenes afectades per aquesta terrorífica tradició cada any. Aquesta pràctica era comuna al Vietnam de finals del segle XIX i la directora Ash Mayfair es va inspirar en les experiències de la seva àvia i la seva besàvia –així com en la realitat històrica de l'època– per crear un relat fidedigne que descrivís l'experiència subjectiva d’una nena de catorze anys convertida en la tercera esposa d'un ric terratinent a la zona rural del país. The Third Wife serveix a partir d'aquest punt de vista del seu protagonista com un retrat costumista que inclou la importància de les cerimònies i els ritus com a reafirmació social del poder, però que se centra expressament en els efectes d'aquestes estructures de dominació en les dones víctimes d'elles. La pèrdua de la innocència de May, de la descoberta de la sexualitat, la recerca de la seva identitat i els dilemes als quals s'enfronta entre complir les expectatives o trobar cert espai de llibertat serveixen de fil conductor d'una història filmada des de la recerca de la lluminositat i la bellesa en cada pla.

Amb una composició meticulosa –pràcticament d'inspiració pictòrica– i l'ús d'il·luminació natural, la utilització de les simetries i l'estàtic de la seva disposició espacial, Mayfair captura moments d'extraordinària delicadesa. Les seves imatges semblen la projecció de la innocència i l'optimisme de la jove protagonista vers el món mentre pateix l'opressió sobre el seu cos, la seva llibertat sexual i la seva capacitat de decidir sobre la seva vida. A priori temàticament semblaria que aquest film podria estar agermanat amb La linterna roja (Zhang Yimou, 1991). No obstant això, mentre en aquella el focus d'atenció del director eren els jocs de poder i l'estudi de les estructures sobre les quals es basaven, a The Third Wife l'important per a la directora és el punt de vista de les dones com a víctimes d’aquestes estructures socials que les utilitzen per perpetuar-se a si mateixes a través principalment de la seva capacitat de reproducció i condemnant-les a un paper d'amant, mare i esposa. Un paper determinat per un destí biològic al servei de les necessitats de les construccions socials i econòmiques d'un sistema de partida radicalment desigual per als homes i les dones.

Entre les esposes no hi ha competitivitat sinó suport mutu i sororitat. Es reconeixen entre elles a si mateixes i les seves experiències passades. Un procés pel qual veiem May amb l'encara més jove esposa del fill del seu senyor, mentre passa per la pressió d'obtenir un estatus en aquest microunivers a través del compliment del rol que se li ha assignat, buscant tenir com a descendència un fill baró. Estèticament El olor de la papaya verde (Trần Anh Hùng, 1993) sorgeix com a referent immediat en la seva aproximació als personatges, a allò sensorial de la seva relació amb l'entorn i la subtil ambientació que contextualitza la seva narració. I sobretot a aquesta captura de la bellesa en la quotidianitat. Com que la perspectiva està definida per l'experiència de la protagonista, el muntatge passa per situacions significatives des d’allò minimalista marcant el pas del temps en aquest lloc com una cosa gairebé inamovible, que no transforma res en aparença encara que afecti de manera profunda els qui viuen en aquesta casa. També destaca l'ús del fora de camp de manera coherent amb aquest plantejament. Gran part de la informació que percep May està esbiaixada o arriba fragmentada. No té una idea global de tot el que passa al seu voltant i ha de deduir-ho a partir de retalls i detalls, com els mateixos espectadors. Igual que no es coneix encara a si mateixa perquè és un ésser humà en formació, la maduració forçada li fa reconèixer diferents aspectes de la seva identitat a través de les situacions a les quals s'enfronta amb la tragèdia aguaitant, amb un futur marcat per endavant i sense una alternativa disponible.

 

Ramón Rey - Cinemaldito.com

Sessions programades

diumenge 27 gen. - 17.00
Sala 4

Fitxa tècnica

Director/a 
Guió 
Ash Mayfair
Fotografia 
Chananun Chotrungroj
Intèrprets 
Trần Nữ Yên Khê
Mai Thu Hường
Nguyễn Phương Trà My
Nguyễn Như Quỳnh
Durada 
96 minuts
País 
Vietnam
Gènere 
Drama
Música 
Tôn Thất An
Distribució 
Barton Films
Secció de La Mostra