LUNANA, UN IAK A L'ESCOLA

Com és “Lunana, un iak a l’escola“, la pel·lícula de Bhutan que és la gran sorpresa dels premis Oscar 2022

L'òpera prima de Pawo Choyning Dorji va aconseguir la proesa d'estar entre les cinc nominades a la millor pel·lícula internacional.

Lunana, un iak a l’escola és una pel·lícula de Bhutan, un petit país ubicat a la serralada de l'Himàlaia. Amb 800.000 habitants i amb prou feines un grapat de sales, té una indústria audiovisual mínima. De fet, el film de Pawo Choyning Dorji és el segon en la història d'aquest regne a ser enviat a competir per l'Oscar (el primer havia estat The Cup, de Khyentse Norbu, el 1999)

Estrenada l'octubre de 2019 al Festival de Londres, Lunana, un iak a l’escola va ser enviada a l'Oscar el 2020, però va ser rebutjada per l'Acadèmia per qüestions reglamentàries. Els bhutanesos -que clarament no tenen gaires títols per oferir- van insistir-hi el 2021 i, aquesta vegada sí, el film va ser acceptat. I no només això: finalment va acabar entre les cinc candidates deixant de banda favorites com l'alemanya El hombre perfecto, de Maria Schrader; l'austríaca Great Freedom (Gran libertad), de Sebastian Meise; la belga Un pequeño mundo, de Laura Wandel; l'espanyola El buen patrón, de Fernando León de Aranoa; la finlandesa Compartimento Nº 6, de Juho Kuosmanen; la francesa Titane, de Julia Ducournau; la iraniana Un héroe, d'Asghar Farhadi, o la mexicana Noche de fuego, de Tatiana Huezo.

Lunana, un iak a l’escola narra la història d'Ugyen Dorji (Sherhab Dorji), un jove professor el somni del qual en veritat és establir-se a Sidney, Austràlia, i convertir-se en cantant. En l'últim dels cinc anys de contracte amb el govern, aquest noi de vint anys és enviat a la Lunana del títol, una població de tot just 56 habitants ubicada en plena Himàlaia. Entre els seus pocs estímuls pedagògics i la seva aprensió a les altures, el cínic docent no té cap interès a deixar la gran ciutat de Thimbu, la seva estimada àvia, la seva xicota i els seus amics per viatjar una setmana (primer en furgoneta i, després escalant durant uns quants dies directament a peu) fins a aquest llogaret al mig del no-res. Però la seva actitud negativa començarà a canviar quan descobreixi que per a aquesta comunitat la seva arribada és gairebé una aparició divina. En una escola tan austera on no hi ha ni pissarra, els nens i nenes l’esperen amb avidesa perquè volen saber més que com ser pastors de iacs.

Tot servit, doncs, per a una feel-good movie, un crowd-pleaser amb cançons i una continguda història d'amor construït amb senzillesa i noblesa, sense estridències ni adelitaments. Un cinema cristal·lí que aposta per connectar de manera directa amb els sentiments més purs de l'audiència (de fet, va guanyar diversos premis del públic en diferents festivals). En aquest sentit, aquest en molts sentits miraculós film nepalès compleix amb escreix amb el seu objectiu.

Diego Batlle – otroscines.com