La mare coratge del Congo que planta cara als abusos sexuals
El documental és un dels gèneres que està aixecant la pell a l'espessa i encriptada República Democràtica del Congo (RDC). Un país que se'ns perd en l'anàlisi complexa de les múltiples causes de la inestabilitat a les regions del Kivu Nord i Kivu Sud; en la crisi de refugiats a Kasai (frontera amb Angola); entre els exèrcits rebels; en les multinacionals que expandeixen els seus guanys en els seus països d'origen mentre que redistribueixen la seva contaminació i destrucció mediambiental; en una oposició política minvada després de la mort del líder Etienne Tshisekedi al febrer; en un Estat que augmenta la seva població sota un govern que ja no té legitimitat del poble des de desembre de 2016.
I aquí és on s'activa la veu del congolès i documentalista Dieudo Hamadi que està trencant les narratives unidireccionals i simples amb l'anciana dosi del cinema verité i del cinema de guerrilla. Aquesta recerca per històries més humanes, des de la base, amb llums i esperances, però també amb desafiaments i lluny dels despatxos burocratitzats, és el seu objectiu principal. Hamadi es va proposar trobar respostes a algunes de les problemàtiques que queden al marge de la política internacional i local, i des de 2009 no ha parat d'aportar matisos, de preguntar i també de denunciar. Una perseverança per trobar respostes que l'han convertit en menys d'una dècada, en una d'aquestes figures de capçaleres dels cinemes africans.
[...]
Amb Mama Colonel (2017) reprèn la vida de sacrifici d’Honorine Munyole, que va protagonitzar Zero Tolerance. Un retrat d'una coronel policia que lluita per aturar l'abús sexual contra nenes i dones. El documental s'obre durant la visita de Munyole a un grup de dones locals a la ciutat de Bukavu, una urbs assentada a la frontera amb Rwanda. Totes les reben com una heroïna i amb raó. La respectada Munyole mare de set fills ha dedicat els últims 15 anys de la seva carrera a lluitar pels drets de les dones i nens maltractats a la República Democràtica del Congo. I encara que la violació segueix sent un problema a la regió, la coronel Honorine ha treballat incansablement per portar els culpables davant la justícia i així tornar la dignitat a les víctimes.
Però les celebracions es converteixen en crits de desesperació i fins i tot de còlera quan Honorine anuncia que la necessiten en un altre lloc. "Qui tindrà cura dels nostres fills ara?", pregunta una mare indignada. Una altra empeny la seva filla al capdavant de la multitud. Silenci. La nena no té més de 3 anys. La seva mare explica com va ser llançada a través d'una finestra i violada per una quadrilla d'homes. "Mama Honorine, si te'n vas, qui ens ajudarà?".
El seu nou destí serà Kisangani, una ciutat molt més gran, la tercera del país. Quan hi arribi s'adonarà que el desafiament que té és descoratjador ja que a més dels abusos sexuals haurà de fer front a les terribles circumstàncies socials en què el país roman encallat anys després de la seva última i letal guerra civil i als sacrificis als quals es veuen sotmesos alguns nens als quals els practiquen la bruixeria.
La història de treball incansable d’Honorine Munyole que ha sabut retratar el realitzador Dieudo Hamadi va visible la inoperància de l'Estat congolès que prefereix oblidar el passat recent. No obstant això, i al mateix temps, mostra l'activitat de la societat civil que s'organitza per tirar endavant. La pel·lícula d’Hamadi mostra com de profunda és l'arrel de la violència, però acaba amb un canó de llum i esperança. Quan la coronel Honorine instrueix la seva nova esquadra els diu: "canviarem les coses... elevarem aquesta ciutat". Una sensació de fidelitat indestructible. El camí és rocós, sí, però conduirà al canvi.
Sebastian Ruiz-Cabrera – wiriko.org
Descarrega't la fitxa (262.21 KB)