Després de codirigir Los dueños (2013) amb Agustín Toscano, Radusky es retroba amb les protagonistes de la seva òpera prima per a un retrat impiadós sobre les relacions laborals en aquests temps. Es tracta, a més, de l'última actuació de la gran Rosario Bléfari, mentre que Liliana Juárez va ser consagrada per la seva interpretació a la Competència Internacional del Festival de Mar del Plata 2019.
En la línia d'aquest cinema social francès com Recursos humanos, de Laurent Cantet, i La guerra silenciosa, de Stéphane Brizé, Planta permanente se submergeix al micromon de les treballadores i els treballadors d'una Direcció d'Obres Públiques provincial. Les protagonistes són la Lila (Liliana Juárez) i la Marcela (Rosario Bléfari), unides en diversos terrenys i ambdues empleades de neteja de l'organisme. A més, s'ajuden a la cuina (casolana) i al servei de dinar (artesanal i fins i tot una mica improvisat) per als seus companys, cosa que els assegura també un ingrés extra.
Quan canvia la gestió i la nova secretària (Verónica Perrotta) assumeix les seves funcions venen acomiadaments, designacions i canvis dràstics en l'organització i dinàmica interna. La flamant funcionària accepta la instal·lació d'un nou servei gastronòmic més organitzat i professional i, per mantenir aquesta funció, la Lila haurà de negociar amb persones i interessos més foscos. Sorgeix, a més, un profund cisma afectiu i laboral amb la Marcela.
Radusky maneja la narració amb solvència, aconsegueix notables actuacions de les dues protagonistes i de la majoria dels intèrprets secundaris i, si bé aquí hi ha un ampli espai per a la denúncia, mai no abandona un benvingut humor negre.
Més enllà d'algun punt de gir una mica obvi i maniqueu que es produeix en el segon terç del film, en bona part dels seus concisos i potents 78 minuts Planta permanente resulta un intel·ligent i angoixant acostament a les misèries de la burocràcia i, sobretot, a com la manca de diàleg, solidaritat i consciència de la classe treballadora obre o facilita el camí per a les divisions internes i la posterior manipulació des del poder. Com deia Martín Fierro, “si entre ells es barallen, els devoren els de fora”.
Diego Batlle – otroscines.com
Descarrega't la fitxa (121.91 KB)