“Puka Urpi (Pájaro Rojo)”: la pel·lícula que rescata la memòria quítxua
La pel·lícula dirigida per Segundo Carlos Fuérez, irromp amb força a l'escena del cinema nacional gràcies a la seva singular proposta visual i el seu profund arrelament cultural.
La pel·lícula equatoriana Puka Urpi (Pájaro Rojo), dirigida per Segundo Carlos Fuérez, irromp amb força en l'escena del cinema nacional gràcies a la seva singular proposta visual i el seu profund arrelament cultural. Basada en una història oral transmesa en quítxua, l'obra narra el viatge emotiu de la Killa, una nena de cinc anys que, després de la mort de la seva mare, s'ha de mudar de la ciutat al camp per viure amb la seva àvia. Allí inicia un trànsit íntim cap a l'entesa del territori, la llengua i la saviesa ancestral.
En aquest relat, la mort mai no es mostra com un final abrupte, sinó com una transformació espiritual. La pel·lícula convida l'espectador a observar la vida des de la cosmovisió andina, on allò que és humà pot renéixer a la natura: al vent, a les plantes o fins i tot en una au de plomes vermelles, un símbol que guia la protagonista cap a un destí inesperat quan la seva àvia emmalalteix.
Una de les fites més destacades de la pel·lícula és haver guanyat el premi a Millor Pel·lícula de Ficció a l'edició 2025 del Festival Kunturñawi, un dels esdeveniments més importants per al cinema equatorià, que reconeix obres amb identitat local i propostes narratives innovadores. El reconeixement posiciona Puka Urpi com una de les produccions més rellevants de l'any, especialment per la seva defensa de l'idioma quítxua i la seva visió profundament sensible de la vida rural.
En la seva declaració artística, Fuérez explica que la inspiració prové de les històries orals que la seva mare li narrava: relats sobre el retorn constant de l'esperit i la continuïtat de l'ésser a través d'altres cossos. El seu treball busca preservar aquestes veus, mantenir viu un llegat i sembrar en el públic respecte per la diversitat cultural i les filosofies que continuen bategant en les comunitats andines.
Puka Urpi s'erigeix així com un testimoniatge poètic sobre el dol, la memòria i l'herència cultural, consolidant-se no només com un èxit en festivals, sinó també com una obra essencial en la revitalització del cinema indígena i l'animació equatoriana.
https://enlabutacadecine.com/