Retorno a Seúl

23/05/2022 - CANES 2022: Davy Chou confirma el seu talent amb un molt aconseguit segon llargmetratge de ficció sobre un complicat i commovedor recorregut iniciàtic cap a l'origen d'una adopció

"Ets conscient que podria esborrar-te de la meva vida en un segon?" Els sentiments dels nens adoptats són netament més complexos que la mitjana, una barreja turmentada de desig més o menys fort o esmorteït de conèixer els seus pares biològics i de barreres construïdes tant a l'interior com a l'exterior per no obrir les portes a emocions el poder de desestabilització de les quals és incontrolable. Però una vegada presa la decisió de conèixer els seus pares biològics, siguin quins siguin els avenços i les reticències, s'entra en un terreny desconegut, on s'intenta avaluar-ne el contingut d'una ullada per descodificar els senyals i els perills. Aquest és el tema que tracta amb habilitat i dinamisme el cineasta francocambodjà Davy Chou a Retorno a Seúl, presentada a la secció Un Certain Regard del 75è Festival de Canes. Una pel·lícula molt ben construïda amb què el director persegueix el seu ascens a la ficció iniciat el 2016, també a la Croisette, amb la notable Diamond Island a la Setmana de la Crítica.

“Intentaràs trobar els teus pares? --No”. Amb la seva cara típicament coreana, la francesa Frédérique Benoît, de vacances (per casualitat, ja que els vols al Japó han estat cancel·lats) durant dues setmanes “al país de la calma matinal” intriga els joves locals amb qui simpatitza amb una facilitat desbordant ja que és emprenedora, però també molt abrupta, i això no encaixa amb una cultura molt més diplomàtica. Coneixent l’existència del centre Hammond, l’establiment encarregat d’adopcions més important de Corea, la Freddie (Ji-Min Park), que té 25 anys i una fotografia (de qui creu que és la seva mare) com únic record de la seva terra natal, no sap on es fica (tampoc parla coreà), però fa passos que aviat revelen a quines ciutats viuen el seu pare (Kwang-Rok Oh) i la seva mare biològics. El primer respon al telegrama enviat pel centre i convida la seva filla a passar el cap de setmana amb la seva família. És el principi d'un recorregut turbulent de vuit anys…

Retorno a Seúl, és un bonic retrat d'una noia que es debat entre violentes emocions contradictòries i inconscients entre dos països, construït de forma metòdica (en quatre períodes) un dic, un passatge progressiu entre diversos estats de la Freddie, entre la fugida a la festa o en assumptes sense cap efecte i una tristesa latent que la turmenta i la impulsarà a acceptar de lluny un pare amb una culpa molt intrusiva (“cada vegada que beu, plora i parla de tu”) i una mare gairebé inaccessible. Un itinerari iniciàtic presentat a la perfecció pel talentós Davy Chou, que porta amb habilitat les regnes de les emocions contingudes i tremoloses, mentre s'aclareix la seva temàtica amb escenes força divertides sobre el xoc de cultures i seqüències on l'energia de la joventut s'expressa a tot volum. Una barreja atractiva que ja ha conquistat a Sony Pictures Classics (per a Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, Orient Mitjà, Austràlia i Nova Zelanda) i MUBI (per al Regne Unit, Itàlia, Irlanda, Índia, Turquia i el sud-est asiàtic).

Fabien Lemercier – cineuropa.org