SAMBIZANGA

Títol original 
SAMBIZANGA

ٍSambizanga - Trailer

Llengües Lingala i portuguès, amb subtítols en espanyol

Fitxa tabs

Sinopsi

Sambizanga és el nom d'un barri obrer de Luanda on hi havia la presó portuguesa on van ser tancats, torturats i assassinats nombrosos militants angolesos. El 4 de febrer de 1961, l'MPLA va atacar la presó. La pel·lícula comença amb la detenció del líder revolucionari Domingos Xavier per oficials portuguesos. El porten a la presó de Sambizanga on serà torturat fins a la mort si no delata els seus companys dissidents. La pel·lícula segueix la Maria, la dona de Domingos Xavier, que va de presó a presó en un intent per saber què ha estat del seu marit. (FCAT)

Premis i seleccions

3 premis i 1 nominació:

  • Festival Internacional de Cinema de Berlín 1973: premi OCIC i premi Interfilm, Fòrum del Nou Cinema
  • Festival de Cinema de Cartago 1972: premi Tanit d'Or (empat amb Al-Makhdu'un
  • Premis Internacionals FOCAL 2022: nominada a millor títol de restauració i preservació d’arxius (David Pozzi)
Sobre la pel·lícula

Pel·lícula restaurada pel Film Foundation's World Cinema Project i Cineteca de Bologna al laboratori L'Imagine Ritrovata, en associació amb Éditions Rné Chateau i la família de Sarah Maldoror. Restauració patrocinada per la Hobson/Lucas Family Foundation. Aquesta restauració forma part del projecte African Film Heritage, una iniciativa creada pel Film Foundation's World Cinema Project, la Federació Panafricana de Cineastes i la UNESCO, en col·laboració amb la Cineteca de Bologna, per ajudar a localitzar, restaurar i difondre el cinema africà.

 

Notes sobre la restauració: Restaurada en 4K des del negatiu original a 35 mm. L'etalonatge ha estat supervisat per Annouchka de Andrade i el director de fotografia Jean-François Robin. Agraïments especials a Annouchka de Andrade i Henda Ducados.

Crítica

“El treball més ben conegut de Maldoror, Sambizanga, es basa en els fets que varen tenir lloc durant l’any 1961, catorze anys abans de la independència d’Angola. La pel·lícula comença poc abans que Domingos, un treballador de la construcció angolès que pertany a una xarxa subterrània anticolonial, sigui detingut i empresonat per les autoritats portugueses. Finalment, aquest personatge serà torturat fins a la mort per negar-se persistentment a revelar el nom d’altres membres del seu moviment de resistència. Paral·lelament al tràgic destí de Domingos, la pel·lícula mostra la situació i la determinació de la seva dona Maria, que marxa a peu a la recerca d’aquest: en arribar a la presó de Luanda, se la informa de la seva mort. Sambizanga acaba mentre els militants negres discuteixen el proper assalt a la presó de Luanda, el símbol més odiat de l’opressió portuguesa. 

En lloc de representar una rebel·lió oberta, Sambizanga situa l’atenció al voltant d’esdeveniments que van provocar el despertar de la consciència i l’aixecament armat. Com a tal, la pel·lícula irradia un to íntim i un lirisme meditatiu que no està acostumat a veure en altres pel·lícules comparables. Maldoror afirma:

“Hi ha gent que m’ha culpat de no haver fet una pel·lícula amb tancs i pistoles. Però Sambizanga no és en cap cas una pel·lícula de guerra com, per exemple, podríem considerar el cinema americà. La pel·lícula pretén descriure una història real que es va produir als anys seixanta a l’inici de la resistència anticolonial a Angola. Aquí, mostro com la gent intenta organitzar un moviment de resistència. La gent m’ha culpat... d’haver seleccionat actors que, diuen, són massa guapos; bé, és que hi ha gent negra que és bonica i això és tot... pel que fa al ritme de la pel·lícula, vaig intentar recrear el ritme lent que caracteritza la vida africana. No he inventat res ni res s’inventa. Tot el que mostro a la pel·lícula rau de la meva pròpia percepció d’aquesta realitat situada i ben concreta” 

 

Pfaff, F. Twenty-five black african filmmakers: a critical study, woth filmography and bio-bibliography. Nova York: Greenwood, 1988. P. 210-211. (Font: filmoteca.cat)

Tipus de sessió: 
Presencial

Sessions presencials programades

dilluns 29 maig - 19.00
Sala: 
Sala 2

Fitxa tècnica

Director/a 
Guió 
Claude Agostini
Mário d'Andrade
Sarah Maldoror
Maurici Pons (novel·la: Luandi-no Vieira)
Fotografia 
Claude Agostini
Intèrprets 
Domingos de Oliveira
Elisa Andrade
Jean M'Vondo
Dino Abelino
Benoît Moutsila
Talagongo
Henriette Meya
Manuel Videira
Ana Wilson
Durada 
102 min
País 
Angola
França
Gènere 
Drama