“El treball més ben conegut de Maldoror, Sambizanga, es basa en els fets que varen tenir lloc durant l’any 1961, catorze anys abans de la independència d’Angola. La pel·lícula comença poc abans que Domingos, un treballador de la construcció angolès que pertany a una xarxa subterrània anticolonial, sigui detingut i empresonat per les autoritats portugueses. Finalment, aquest personatge serà torturat fins a la mort per negar-se persistentment a revelar el nom d’altres membres del seu moviment de resistència. Paral·lelament al tràgic destí de Domingos, la pel·lícula mostra la situació i la determinació de la seva dona Maria, que marxa a peu a la recerca d’aquest: en arribar a la presó de Luanda, se la informa de la seva mort. Sambizanga acaba mentre els militants negres discuteixen el proper assalt a la presó de Luanda, el símbol més odiat de l’opressió portuguesa.
En lloc de representar una rebel·lió oberta, Sambizanga situa l’atenció al voltant d’esdeveniments que van provocar el despertar de la consciència i l’aixecament armat. Com a tal, la pel·lícula irradia un to íntim i un lirisme meditatiu que no està acostumat a veure en altres pel·lícules comparables. Maldoror afirma:
“Hi ha gent que m’ha culpat de no haver fet una pel·lícula amb tancs i pistoles. Però Sambizanga no és en cap cas una pel·lícula de guerra com, per exemple, podríem considerar el cinema americà. La pel·lícula pretén descriure una història real que es va produir als anys seixanta a l’inici de la resistència anticolonial a Angola. Aquí, mostro com la gent intenta organitzar un moviment de resistència. La gent m’ha culpat... d’haver seleccionat actors que, diuen, són massa guapos; bé, és que hi ha gent negra que és bonica i això és tot... pel que fa al ritme de la pel·lícula, vaig intentar recrear el ritme lent que caracteritza la vida africana. No he inventat res ni res s’inventa. Tot el que mostro a la pel·lícula rau de la meva pròpia percepció d’aquesta realitat situada i ben concreta”
Pfaff, F. Twenty-five black african filmmakers: a critical study, woth filmography and bio-bibliography. Nova York: Greenwood, 1988. P. 210-211. (Font: filmoteca.cat)