Steven Burrows presencia el pes de la guerra amb el potent llargmetratge A State of Passion al Docs Ireland.
A State of Passion comença enmig del conflicte. En els primers segons, una cita de Ghassan Abu-Sittah, un cirurgià plàstic i reconstructiu palestí, omple la pantalla. Hi descriu els horrors que ha presenciat treballant a Gaza. Tot seguit, apareix un vídeo promocional i informatiu britànic sobre un procediment que ell duu a terme. Tot i que aquesta introducció ens aboca de cop a una distopia, aquests breus moments ja expressen l’essència del film: una mirada exhaustiva però inquietant sobre un home fascinant i la terrible responsabilitat que carrega.
Dirigit per Carol Mansour i Muna Khalidi, A State of Passion és una obra emocionalment desafiant, nascuda probablement dels pitjors crims contra la humanitat comesos en aquest segle. El film retrata la vida recent d’Abu-Sittah, mentre viatja d’anada i tornada a Gaza per posar les seves habilitats al servei de salvar vides, i alhora mostra com tot això l’afecta profundament a ell i a la seva família.
Les imatges i els àudios que Mansour i Khalidi inclouen són colpidors, i és evident que no es poden contenir. Per abordar aquest material tan angoixant, el film està muntat de manera senzilla: entrevistes davant la càmera i veus en off s’intercalen amb missatges de veu, i això facilita una presentació accessible. A més, en mantenir-se fidels a les pràctiques documentals modernes més convencionals, res no distreu l’espectador de la part més essencial de la pel·lícula: la informació. Tanmateix, aquesta simplicitat formal té un cost: genera una certa distància cognitiva davant el pes immens dels compromisos d’en Ghassan i de les imatges procedents de Gaza. Encara que hi ha seqüències interessants i complexes (la inicial, per exemple), el caràcter distintiu de l’obra queda en part esmorteït.
Mansour i Khalidi no ignoren ni minimitzen el paper d’Occident en aquest genocidi, i la pel·lícula es diferencia sobretot per la seva actitud i investigació. A més, es comprometen plenament a donar veu a Abu-Sittah, acostumat ja a la censura i al silenci de grans publicacions i mitjans de comunicació i figures polítiques del Regne Unit. El film adopta una posició clara i honesta respecte a la història: rastreja l’impacte de la Nakba del 1948 a través dels conflictes dels anys 2000 i 2010, i després tot que ha passat des del 2023.
A State of Passion també és, per tant, un retrat complet d’Abu-Sittah, i fa un gran esforç per mostrar-ne la vida interior: la família, la infància, la trajectòria personal i allò que l’ha dut fins aquí. Explora les tensions mentals extremes que comporta la seva tasca. Es troba dividit entre les seves responsabilitats al Regne Unit i les que sent envers Palestina. És un dels pocs —si no l’únic— que pot exercir la seva professió tot mantenint un profund vincle cultural. La percepció que la seva família té d’ell i dels crims comesos contra el seu poble ofereix moments de gran força, igual que la manera com ell i els seus viuen el deure envers Palestina i el dolor que senten des de la distància. El seu orgull i determinació s’han forjat al llarg de dècades sota ocupació.
Tot i que el film desperta tant desesperació com emoció, allò que Mansour i Khalidi acaben explorant és el límit de la resistència humana... i que pocs poden arribar tan lluny com Ghassan Abu-Sittah.
filmireland.net/